PROYECTO CONCEDIDO PRESIDENCIA GENRALITAT 2024 (24.678,76€)
MEMÒRIA TÈCNICA 2024
AVALUACIÓ I SEGUIMENT DE LES ACTIVITATS REALITZADES PROJECTE PRESENTAT
A LA CONSELLERIA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA 2024 (24.678,76€)
1.- CONFEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS VEÏNALS DE LA COMUNITAT VALENCIANA
NIF: G-96646450
2.- Títol del projecte: DESENVOLUPAMENT DE LA INTERSECTORIALITAT I INTERTERRIOTORIALITAT EN EL CONTEXT DE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA
3.- TREBALL EN XARXA
Entitats participants: CAVE-COVA, las seuas federacions representadas y CEAV
Arees de responsabilitat: Trobades de Comunitat Valenciana i Estat: Xarxes de Dones Veinals.
Persona responsable: Rafaela Amezcua Casas
Pressupost assignat: 1000€
CAVE-COVA es en si mateixa una xarxa d’associacions veinals encara que en aquest cas s’ha ampliat amb CEAV (Confederacio Estatal d’Associacions Veinals) que es al seu torn un xarxa estatal d’associacions veinals.
CAVE-COVA: Les activitats en el exercici 2024 ha sigut fonamental la coordinacio de les dues entitats per a preparar la VI Trobada de la Xarxa de Dones Veinals de la Comunitat Valenciana que es va celebrar a la ciutat de Benetússer en col·laborant estretament en li edició de documents i els seus continguts.
CAVECOVA havia assignat una quantitat de 1000€ a aquesta col.laboracio, basicament quant al treball del personal contractat a la ETT per part de CAVE-COVA.
4.- ACTIVITATS DEL PROJECTE
ACTIVITAT 1: ASSEMBLEA GENERAL DE CAVE-COVA: RECONÉIXER AL MOVIMENT VEÏNAL
Descripció: L’Assamblea general de CAVE-COVA, és la Trobada Anual de Federacions i Associacions Veïnals de la Comunitat Valenciana. El seu objectiu general és complir els estatuts de l’entitat en els seus aspectes formals, una cosa fonamental i que ens dona l’autoritat moral que el que fem es trova en un marc escrupulosament democràtic i d’altra banda, debatre tant els assumptes que més interés poden tindre per als barris com el balanç de l’activitat realitzada al costat de les propostes per al pla de treball de la confederació.
El pla de treball aprovat, és la base de les activitats dels projectes de CAVE-COVA.
Enguany elegeix nova junta directiva en la qual s’incorporen importants ciutats de la Comunitat Valenciana: Castelló de la Plana, València, Alacant, Elx, Elda, Vila-Real, Xirivella, Burjassot, Rocafort, Tavernes de la Valldigna, Catarroja,…
L’Assemblea de CAVE-COVA desenvolupa amb tota normalitat l’ordre del dia previst, tal com es reflecteix en l’acta corresponent.
ORDRE DEL DIA: 1- Lectura i aprovació de l’Acta anterior. 2- Informe de gestió de la Junta Directiva (Activitats realitzades (Resum de la Memòria, Reunions institucionals destacades, Àrea d’Igualtat, Àrea de Salut, Àrea de Mediambient), Proposició No de Llei de reconeixement del Moviment Veïnal en les Corts Valencianes, Balanç econòmic 2023, Pressupost 2024). 3- Pla de treball 2024 (Objectius generals, Tasques prioritàries, Tasques organitzatives). 4- Elecció Junta Directiva. 5- Precs i preguntes.
Composició Assemblea:
Representacio les Federacions: dues persones per associació federada com a maxim.
Representacio de les Associacions sense federacio: dues persones per associacio.
Data: 22 de Juny de 2024.
Horari i nombre d’hores: de 9:30 a 14:00h. 4’5 hores presencials. 20h preparatories (organització, documentació,…).
Lloc: Museu de la Ciutat de València (Plaça de L’Arquebisbe nº3).
Participants: 100 persones representants del territori Valencià. Dels 100.000 afiliats a CAVE-COVA (difusió web, butlletí,…).
Persona responsable: Juan Antonio Caballero, president de CAVE-COVA.
Mitjans emprats: Personal de CAVE-COVA, estructura general de CAVE-COVA. Coordinació juridica i assessoria juridica documental i informe sobre la la proposta de llei de reconeixement i participacio veinal: Alventosa-Lopez Estudio 19. Coordinació assessoria fiscal documental i informe sobre el model de pla comptable adaptat a les associacions i federacion: Mecamerc Asesores S.L.Juridico y Mecamerc Asesores S.L. Web, Butlletí electrónic, Local, telèfon, Xarxes Socials, Recursos d’Administració de CAVE-COVA. recursos audiovisuals en general, etc.
Materials utilitzats: DOCUMENTACIÓ APORTADA EN PAPER.
A ORDRE DEL DIA 22-6-24
E MEMORIA DE ACTIVIDADES 2023-24 +
F 7- PROPUESTA DE PNL CORTES VALENCIANAS +
L Candidatura que presenta Juan Antonio Caballero Defez a Junta Directiva de CAVE_signed
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT
La Confederació d’Associacions Veïnals de la Comunitat Valenciana, CAVECOVA, ha renovat la seua junta directiva amb un projecte encapçalat per Juan Antonio Caballero com a president «amb l’objectiu de la millora de la qualitat de vida de la majoria, per a això volem participar en el disseny, desenvolupament i avaluació de les polítiques públiques en un context tolerant, independent i democràtic», ha destacat Cavaller.
Dins de les propostes basades en el reconeixement pel moviment veïnal des de la cohesió social, el desenvolupament sostenible i la participació, destaca «la tasca de generar opinió sobre assumptes que intervenen en la qualitat de vida de les persones», per la qual cosa s’aposta amb aliances estratègiques «per a elaborar propostes pròpies, concretar aliances amb entitats que comparteixen punts de vista comuns davant assumptes concrets: sindicats, associacions de consumidors, grups feministes etc. I mantindre contactes directes amb aquestes entitats i valorar la nostra participació en plataformes unitàries sobre assumptes concrets», ressalta el president.
D’aquesta manera, s’uneix a les línies d’actuació, en coherència amb la 102 propostes veïnals 2023-2027, basades en el reforç de l’organització, la reivindicació del reconeixement institucional i social del moviment veïnal amb la reactivació de la proposta d’una llei específica del moviment veïnal, i les polítiques de transició energètica, igualtat, salut i educació.
La nova junta eixida de l’assemblea està formada pel president Juan Antonio Caballero Defez (València), el vicepresident Manuel Lubary (València), la secretària Mª José Navarro (València), la tresorera Rafaela Amezcua (València) i les vocalies Ana Pastor Botella (Elda), Antonio Plá (València), Arsenio Moraga (Burjassot), Aurelio Duque (València), Carmelo Martínez (Elx), Daniel Herrero (València), Emilio Agulleiro (Castelló de la Plana), Enric Albiach (Rocafort), Francesc Xavier García Bernabé (València), Fco. Vte. Aparisi (Gandia), Isabelo Juárez (Paterna), Héctor García Rochera (Vila-real), José Luis Sanz Garay (Xirivella), José Luis Sola (Elx), Lorenzo Pérez Verdú (Alacant), Mª Carmen Barceiro (València), Mariló Gradolí (Catarroja), Mª Luisa Grau Felis (Tavernes de la Valldigna), María Salud Corbí (Elda), Pepe Cuñat (València) i Ricardo Fernández (Port Sagunt).
Extracte de l’informe presentat per Juan Antonio Caballero president de CAVE-COVA
Context: Predomini de l’individual sobre el col·lectiu el que contrasta amb el nostre caràcter transversal i territorial. Qüestionament creixent del paper de l’Estat a tots els nivells. Penetració de l’ultraliberalisme i de les idees homòfobes, xenòfobes i racistes en amplis sectors de població. En general de foment a l’odi a través de les faules i falsedats que prenen cos a través de les xarxes.
El nostre objecte: La millora de la qualitat de vida de la majoria, per a això volem participar en el disseny, desenvolupament i avaluació de les polítiques públiques. En un context tolerant, independent i democràtic.
Principal problema de la Confederació: l’absència d’una persona en administració. Causa la falta de finançament.
Necessitat de reconeixement real de CAVE-COVA: no n’hi ha prou amb rebre’ns és imprescindible un finançament directe de l’organització.
A pesar aquest context, s’ha fet un esforç extraordinari per part a la Junta Directiva, especialment de la permanent que ha suplit aquesta manca desenvolupant la TASCA BÀSICA GENERAR OPINIÓ PRÒPIA sobre els assumptes que intervenen en la qualitat de vida de les persones. INFLUIR EN LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES PER A LA MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA DE LES PERSONES.
PLAN DE TRABAJO 2024 aprobado por unanimidad
A) LAS ACTIVIDADES PREVISTAS PARA 2024
25 MAYO: Día Internacional del Vecindario.
22 JUNIO: Asamblea General de CAVE-COVA: El Estado del Bienestar termómetro de progreso humano (Salud, educación,…). Elección nueva Junta Directiva.
14 SEPTIEMBRE: Encuentro con jóvenes.
21 SEPTIEMBRE: VI Encuentro de la Red Mujeres Vecinales CV. Defender los derechos conseguidos.
5 OCTUBRE: II Encuentro de la Red de responsables de Medio Ambiente Urbano de la Comunidad: La importancia de la transición energética. Zonas de Bajas emisiones, etc.
9 NOVIEMBRE: Acto, «El transporte en la Comunidad Valenciana. Análisis de la realidad y perspectivas.».
23 NOVIEMBRE: Acto «La Salud en la Comunidad Valenciana: Fortalezas y debilidades.».
30 NOVIEMBRE: Homenaje a Vicent Andrés Estellés (centenario de su nacimiento).
EN GENERAL: Apoyo Técnico a Federaciones y Asociaciones.
B) LÍNEAS DE ACTUACIÓN (en coherencia con la 102 propuestas vecinales 23-27)
- REFORZAR LA ORGANIZACIÓN (PLAN DE FOMENTO DE ASOCIACIONISMO VECINAL)
- Apoyar a las Federaciones y Asociaciones existentes.
- Fomentar las nuevas Asociaciones y Federaciones.
- Consolidar el área de organización en CAVE-COVA.
- TRABAJAR POR NUESTRO RECONOCIMIENTO TANTO INSTITUCIONAL COMO SOCIAL
- Apoyar la PNL Congreso a través de CEAV. Presentar una PNL en las Cortes Valencianas. Ronda Grupos parlamentarios.
- Reactivar la propuesta de una ley específica del movimiento vecinal.
- LA IMPORTANCIA DE LA TRANSICIÓN ENERGÉTICA, EL CAMBIO CLIMÁTICO Y EL MEDIO AMBIENTE URBANO
- Potenciar la Red Medio ambiental y el debate en las asociaciones vecinales.
- Contaminación acústica y atmosférica.
- Economía Circular.
- REFORZAR POLÍTICAS DE ALIANZAS. LA ENORME IMPORTANCIA DE TENER OPINIÓN PROPIA.
- Elaborar propuestas propias desde donde partir hacia alianzas necesarias.
- Concretar alianzas con entidades que comparten puntos de vista comunes ante asuntos concretos: sindicatos, asociaciones de consumidores, grupos feministas, ACDESA, etc.
- En general, mantener contactos directos con estas entidades y valorar nuestra participación en plataformas unitarias sobre asuntos concretos.
- SEGUIR TRABAJANDO EN RED CON NUESTRAS ORGANIZACIONES HERMANAS A TRAVÉS DE CEAV (CONFEDERACIÓN ESTATAL DE ASOCIACIONES VECINALES).
- Participar en todas las Redes creadas por CEAV.
- POTENCIAR Y CONSOLIDAR LAS REDES PROPIAS DE CAVE-COVA.
IGUALDAD
- Incorporar a más personas responsables. Continuar con los encuentros.
MEDIOAMBIENTE
- Los ODS siguen siendo una referencia, por lo que tenemos que seguir con nuestras reivindicaciones al respecto: evaluación objetiva de los avances y participación ciudadana. Documentación elaborada.
- Vigilancia de los parámetros de disminución de CO2 y otros gases contaminantes. Importancia del cambio climático y la contaminación en general (acústica, atmosférica…) Documentos elaborados.
- Consolidar la Red de responsables de medioambiente.
SALUD
- Defensa Sanidad Pública. Documentos específicos elaborados.
- Tomar especial interés en la potenciación del papel de los vocales de los consejos de salud. Desarrollo del Grupo de Trabajo de Salud. Trabajar la implementación de los CSZB. Trabajo prioritario de CAVE-COVA.
- LA FINANCIACIÓN JUSTA DE LA COMUNIDAD VALENCIANA DEBE SER UN OBJETIVO COMPARTIDO
- Continuar el trabajo que se está haciendo y reforzarlo.
- APOYO EXPLÍCITO A LA ASSOCIACIÓ DE JURISTES VALENCIANS
- Propuesta de recuperar el derecho Civil Valenciano con una reforma constitucional.
- DEFENSA DE LA LEY DE USO Y ENSEÑANZA DEL VALENCIANO. DEFENSA DEL VALENCIANO SIEMPRE DESDE UNA PERSPECTIVA ACADÉMICA.
- Ante la irracionalidad de los ataques al valenciano: ciencia y universidad.
- PROPUESTA DE REFORMA DE LA ADMINISTRACIÓN Y BRECHA DIGITAL.
- La burocracia es un lastre para los avances sociales y el desarrollo del Estado del Bienestar.
- APOYO A UNA FISCALIDAD JUSTA Y PROGRESIVA.
- Trabajaremos por desmontar la falacia de que sin fiscalidad se progresa. La desaparición del papel del Estado en sus diferentes escalas supondría la destrucción masiva de la cohesión social.
- CREACIÓN DEL ÁREA DE MAYORES.
- Establecer relación con el Consejo de Mayores
- CREACIÓN DEL ÁREA DE SOLIDARIDAD
- Participar activamente en la defensa de los derechos humanos.
- CREACIÓN DEL ÁREA DE VIVENDA
- Importancia de la rehabilitación de barrios y edificios.
- Seguimiento pisos Turísticos.
- EDUCACIÓN Y JUVENTUD. Establecer relación con el Consejo de la Juventud y con las organizaciones de padres.
EDUCACIÓN:
- Proteger el valenciano.
- Impedir la discriminación (distrito único).
- Impedir recortes.
- Recuperar la relación con la Confederación Gonzalo Anaya y FAPAV
JUVENTUD:
- Diseñar y debatir planes de apertura de las asociaciones a los jóvenes.
- Posible Encuentro: “Jóvenes y asociaciones vecinales”.
- HORARIOS, TERRAZAS, PISOS TURÍSTICOS, TURISMO EN GENERAL, …
- Horarios: Ante la intención permanente de desregulación y beneficio, no ceder.
- Terrazas: Limitación del uso del suelo público.
- Pisos turísticos: Eliminación de ilegales, regulación limitante.
ACTIVITAT 2: ACTE CENTRAL DIA DEL VEÏNAT EUROPEU
Descripció: El 25 de maig ha sigut designat per la Unió Europea com el Dia del Veí. Proposem un acte a l’aire lliure, a la vesprada, en la plaça de la Reinade València consistent en intervencions de dirigents veïnals de tota la Comunitat Valenciana amb animació cultural (concert de una banda de barri) i alguna caseta de repartiment de fullets.
Composició Assemblea:
Representacio les Federacions: dues persones per associació federada com a maxim.
Representacio de les Associacions sense federacio: dues persones per associacio.
Data: 25 de maig de 2024.
Horari i nombre d’hores: de 16:00h a 21:30h. hores presencials. 13h preparatories (organització, documentació,…).
Lloc: Plaça de la Reina de València.
Participants: 1000 persones.
Persona responsable: Juan Antonio Caballero, president de CAVE-COVA.
Mitjans emprats: Personal de CAVE-COVA, estructura general de CAVE-COVA. Web, Butlletí, Local, telèfon, Xarxes Socials, Recursos d’Administració de CAVE-COVA.
Materials utilitzats: Documentació en paper.
Intervención de Juan Antonio Caballero Presidente de CAVE-COVA
La Unión Europea tiene una historia fascinante que abarca desde la posguerra de la segunda guerra mundial hasta la actualidad.
Nace de la necesidad de la reconstrucción europea tras el desastre de la II Guerra Mundial. Más de 40 millones de europeos muertos obligaba a que los líderes europeos comenzaran a construir una Europa unida para evitar conflictos sangrientos, unos años antes había nacido la ONU en 1945. En 1951, se fundó la Comunidad Europea del Carbón y del Acero (CECA), el primer paso hacia una paz duradera y hacia lo que luego será la unión europea.
Los sucesivos tratados y la incorporación de nuevos países hacen que la UE haya evolucionado desde sus inicios, comenzó siendo una comunidad centrada en el carbón y el acero y ha llegado hasta una unión política, económica y social que abarca gran parte del continente europeo.
En los valores de la UE están la democracia, la libertad, la solidaridad y sobre todo la paz. Es el marco en el que nos desenvolvemos y desarrollamos. Es el marco de los derechos humanos y del derecho internacional
Europa es donde se ha desarrollado con mayor profundidad el estado del bienestar. la sanidad pública, la educación pública, la protección social, etc.
Desde el movimiento vecinal, que siempre ha sido europeísta, reclamamos que la construcción europea se haga con la ciudadanía, con sus organizaciones civiles. no sólo desde los estados y desde sus representantes políticos.
Una construcción europea sin retrocesos en igualdad, en lo social ni en lo medioambiental.
Esa participación que reclamamos, no será posible sin el reconocimiento institucional y sin la voluntad de la ciudadanía. Ambas líneas deben reforzar el papel de la sociedad civil y sus organizaciones representativas.
Tenemos el reto vecinal de contactar con los vecinos y vecinas de otros países y consolidar área social de la unión europea. Empecemos con un lenguaje común.
Y el lenguaje que entendemos todos es la música.
Por eso está aquí la Benijazz de la Agrupación Musical de Benicalap. Una banda nacida en un barrio de valencia, Benicalap mi barrio, el barrio de la música.
Con vosotros la Benijazz con su director José Manuel Rubio Sorroche
MANIFEST LLEGIT DEL MOVIMENT VEÏNAL
La Unió Europea és un agent compromés, des de fa molt temps, amb els Drets Humans, la Democràcia i l’Estat de Dret. És, per tant, el marc natural en què les associacions veïnals desenvolupen la seua activitat social i ciutadana.
Com a ciutadania de la Unió Europea tenim dret a circular, viure i treballar en tot el territori de la Unió. La Carta dels Drets Fonamentals reuneix en un mateix text tots els drets de les persones agrupant-los entorn de diversos principis fonamentals: la dignitat humana, les llibertats fonamentals, la igualtat, la solidaritat, la ciutadania i la justícia
La Unió Europea és una Democràcia, disposa d’un òrgan legislatiu i executiu propi, així com d’un sistema judicial independent i d’un banc central que se secunden i complementen en altres institucions i òrgans, les atribucions dels quals es deriven dels diferents tractats i acords.
Com a ciutadania de la Unió, esperem que la seua actuació en l’escena internacional es base en els principis que han inspirat la seua creació, desenvolupament i ampliació. Basats, al seu torn, en la Carta de les Nacions Unides i el Dret Internacional. La Defensa dels Drets Humans i de la Democràcia constitueixen un aspecte identitari de la Unió Europea.
Necessitem aprofundir en polítiques estructurals que tinguen com a objectiu fomentar la cohesió econòmica, social i territorial de la Unió donant suport a la creació d’ocupació, la competitivitat, la investigació, la innovació, el desenvolupament sostenible, millorant la qualitat de vida de la ciutadania de la Unió.
El Parlament Europeu és un important fòrum de debat polític i de decisió al nivell de la UE. La ciutadania dels Estats membres elegeix directament a través del vot als diputats al Parlament Europeu perquè representen els seus interessos en el procés legislatiu de la UE i garantisquen el funcionament democràtic d’altres institucions de la Unió.
Queda molt camí per recórrer i millorar; en aquestes pròximes eleccions del mes de juny us animem a participar i a optar per EUROPA, pels qui la defensen i volen continuar construint i millorant la Unió. Per tot l’indicat, les associacions veïnals estan compromeses sens dubte amb la construcció europea. No som aliens a Europa:
ACTIVITAT 3: VI TROBADA DE LA XARXA DONES VEÏNALS DE LA COMUNITAT VALENCIANA. DEFENSAR ELS DRETS ACONSEGUITS
Descripció: Resulta de gran importancia plantejar continuïtat i coherencia al projecte que es presenta. Aquesta activitat és un bon exemple. Els objectius generals són permanents i requereixen que tinguen perseverança en el temps. Ja són VI Trobades de Dones Veïnals i és reflex de la consolidació d’un treball seriós i permanent en les Associacions Veïnals i cap a la societat en facor de la igualtat des de la Xarxa de Dondes Veïnals creada en CAVE-COVA.
El nostre objectiu general és donar continuïtat a la labor que les associacins veïnals realitzen amb aquest 2024 seria la VI Trobada de Dones Veïnals i tractem de mantindre el feminisme com a normalitat social. És un objectiu que pot aconseguir-se amb mesures que afavorisquen la integració de la dona en tots els aspectes de la vida social de les ciutats i pobles. Ajuntaments i Comunitats Autònomes han de proposar mesures que no sols han de ser integradores sinó que a més han de plantejar-se com a discriminacions positives. L’urbanisme, el tranport públic, les instal·lacions esportives, els horaris d’obertura dels serveis públics, els centres escolars, el comerç,… en suma el conjunt de la vida social a les ciutats i pobles ha de tindre en compte a la dona no com a agent secundari sinó en peus d’igualtat amb les necessitats que de facto s’atenen per als homes. Dones del moviment veïnal discutirán de manera autónoma tots aquests aspectes.
Composició del Acte: Responsables de la Xarxa de Dones Veïnals de CAVE-COVA de tota la Comunitat.
Data: 21 de septembre de 2024.
Horari i nombre d’hores: de 9:00h a 14:00h. 5 hores presencials. 20h preparatories (organització, documentació,…).
Lloc: Casino (Benetússer).
Participants: 60 persones.
Persona responsable: Rafaela Amezcua y Mariló Gradolí, responsables Xarxa de Dones Veïnals de laComunitat Valenciana.
Mitjans emprats: Personal de CAVE-COVA, estructura general de CAVE-COVA. Xarxa de Dones Veïnals de laCV y del Estat.
Materials utilitzats: Documentació en paper. Llibre llenguatge inclusiu. Guia de prevenció de violencia de gènere. Gravació de l’Acte.
Benetússer acull la VI Jornada de Dones Veïnals de la Comunitat Valenciana
La Confederació d’Associacions Veïnals de la Comunitat Valenciana – CAVECOVA ha celebrat la sisena trobada d’Igualtat de la Xarxa de Dones Veïnals, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Benetússer i el Cercle Cultural Els Escalons, que ha acollit en la seua seu la jornada en la qual s’ha tractat el llenguatge, l’educació i l’urbanisme amb perspectiva de gènere.
En la jornada també s’ha presentat la “Guia de Prevenció, detecció i actuació en casos de Violència Sexual en l’era digital” de l’Ajuntament de Benetússer, a càrrec de la regidora d’Igualtat, Ana Martín, i “La guia d’actuació enfront de la violència masclista” de la Delegació de Govern de la Comunitat Valenciana, a càrrec de Carla Mercé Torrella, cap de la UC contra la violència sobre la Dona.
L’alcaldessa de Benetússer, Eva Sanz, destacava en finalitzar la jornada que «ha sigut un èxit quant a participació, la qual cosa hem pogut aprendre, al motivades que eixim i en com teixir eixes xarxes de col·laboració entre les institucions, les associacions veïnals, la ciutadania en general, i poder continuar aconseguint eixes quotes d’equitat, de justícia social i d’igualtat, que al cap i a la fi és el que volem per a les nostres societats i els nostres municipis».
Mentre que el president de Cavecova, Juan Antonio Caballero, comentava que «hem analitzat conjuntament aspectes de gran interés, sobretot s’han posat sobre el tapet tots els recursos que estan a la disposició de les persones, de dones fonamentalment, en relació amb la violència de gènere, i hem vist també una ponència sobre el llenguatge inclusiu, la importància que té d’utilitzar correctament les paraules perquè no estiguen carregades de sexisme. Hem vist també una altra ponència en relació amb la coeducació».
Per la seua part la presidenta del Els Escalons, Lola Durán, explicava que «les ponències han sigut molt interessants i molt necessàries. En el dia de hui crec que hem de moure’ns més, educar més a la població i que penetre això en la ciutadania».
A la finalització de la jornada, les persones assistents van visitar una exposició en el Xalet de la Xapa sobre iniciatives de la regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Benetússer.
VÍDEO RESUM
MEMORIA DEL ENCUENTRO
Desde la Confederación de Asociaciones Vecinales de la Comunidad Valenciana diseñamos estrategias y líneas de actuación con perspectiva de género a través de la Red de Mujeres Vecinales y CAVE-COVA Igualdad, una herramienta, punto de encuentro y necesidad social de concienciación y reivindicación, coordinado desde el movimiento vecinal, con el objetivo de aportar una mirada feminista en la consecución de la cohesión social.
Desde la red valenciana nos integramos en la Red Estatal de Mujeres Vecinales de CEAV, desde donde se coordinan las grandes campañas y que se convierte en una gran colaboración y creación de sinergias tanto de actividades, análisis, como de reivindicaciones.
En los encuentros de nuestra red y de la red estatal, tejemos las alianzas y visibilizamos la acción del movimiento vecinal organizado. La complicidad con la Coordinadora Feminista de Valencia, con asistencia a sus reuniones y a las concentraciones del primer miércoles de cada mes, frente al Ayuntamiento de Valencia, para mostrar nuestra repulsa a la violencia machista.
Los tres puntos sobre los cuales trabaja la red de mujeres vecinales son, en primer lugar, desde el análisis de las necesidades de la ciudadanía con perspectiva de género, por ejemplo, para aportar una mirada feminista sobre el urbanismo o la participación ciudadana, partiendo de la que hablar del derecho de las mujeres en el territorio, en nuestros barrios, es un tema de justicia social.
En segundo lugar, desde la reivindicación, por ejemplo, en nuestras reiteradas campañas contra la tasa rosa. Y en tercer lugar, las actividades, organizadas desde el enfoque formativo y que se convierten en punto de encuentro y de puesta en común para debatir y generar estrategias acerca de la corresponsabilidad, la participación ciudadana y la brecha digital, entre otros asuntos.
Entre los actos que hemos organizado desde enero de 2024 a septiembre de 2024, cabe destacar:
21/02/2024. Primer Grupo focal de Hombres CAVE-COVA sobre el Sistema Prostitucional, celebrado en la sede de CAVE-COVA en Mare Vella, 15 de Valencia.
08/03/2024.- Celebración en los actos del Día Internacional de la Mujer trabajadora de la Red Estatal de Mujeres Vecinales con la realización de cartelería, y participación en la redacción del Manifiesto de la Coordinadora Feminista de València.
25/3/2024.-Jornada Proyecto ‘Resetea’ sobre el Sistema Prostitucional y Masculinidad, celebrado en la Facultad de Ciencias Sociales de la Universitat de València, con la participación de Manuel Lubary y varios compañeros más.
14/03/2024.- Elaboración por parte de CAVE-COVA Igualdad del documento para debate en las mesas de trabajo de la Red de Mujeres Vecinales con un borrador para discusión sobre la Prostitución en Confederaciones y Federaciones.
17/05/2024.- II Jornada ‘Resetea’ sobre el Sistema Prostitucional y Masculinidad con la participación de Rafaela Amezcua, el 17 de mayo de 2024, de 16:00h a 20:00 horas.
17 /07/2024.-Trabajo de Difusión entre nuestras asociadas, y representantes de las federaciones y asociaciones de la encuesta sobre la Demanda de la Prostitución, en colaboración con el grupo ‘Reseta’.
22/07/2024.-Segundo grupo focal de CAVE-COVA sobre el Sistema Prostitucional celebrado en la sede de CAVE-COVA en Mare Vella, 15 de Valencia.
16 /09/2024.- Asistencia al Pleno del Ayuntamiento de València durante el Debate de la Ciudad. Presentación del documento en el turno de palabra de la Coordinadora Feminista de València, con enumeración de los recortes y retrocesos que tendrán consecuencias sobre las vidas de las valencianas.
21/09/2024.- Celebración del VI Encuentro de mujeres Vecinales en Benetússer, con ponencias y debate sobre el lenguaje no sexista, coeducación y violencia de género, y con presentación de la “Guía de Prevención, detección y actuación en casos de Violencia Sexual en la era digital” del Ayuntamiento de Benetússer, y “La guía de actuación frente a la violencia machista” de la Delegación de Gobierno.
23/09/2024.- Reunión de trabajo dentro de la Coordinadora Feminista de Valencia con la Delegación de Gobierno con el tema central del Día Internacional contra la explotación sexual y el tráfico de mujeres, niñas y niños,
26/9/2024.-Presentación de la Red de Mujeres Vecinales en la Jornada ‘Ciudad, Ciudadanía y Participación’ organizada por la Federación de Asociaciones Vecinales de la ciudad de Valencia, con la lectura de nuestro manifiesto por parte de Mariló Gradolí Sandemetrio.
07/10/2024.- En representación de la Coordinadora Feminista de Valencia, recogeremos el premio concedido la Medalla de Plata de la Ciudad. Participará en el acto la compañera Rafaela Amezcua, junto a siete compañeras de la Coordinadora Feminista de Valencia.
El feminismo como normalidad social es un objetivo que puede alcanzarse con medidas que favorezcan la integración de la mujer en todos los aspectos de la vida social de las ciudades y nuestros barrios.
En lo que queda de 2024, participaremos en las reivindicaciones de 25 Noviembre, Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra la Mujer, seguiremos participando de las acciones de la Coordinadora Feminista de Valencia, y asistiremos a la Asamblea de la Red Estatal de Mujeres Vecinales de CEAV.
ACTIVITAT 4: TROBADA INTERGENERACIONAL: ELS JOVES I LES ASSOCIACIONS VEÏNALS
Descripció: Les diferències entre generacions han sigut sempre un element d’incomprensió mútua. Aquesta situación es reflecteix en el cas de la relació entre joves i associacions veïnals; Pretenem amb aquesta trovada conéixer mútuament necessitats i aspiracions que ens permeten explorar àmbits de col·laboració tant dins de les pròpies associacions veïnals com d’entitats d’àmbit superior.
RESUMEN:
La comprensión y el respeto mutuo son esenciales para superar estas barreras y fomentar relaciones intergeneracionales saludables.Recomendaciones finales:
- La brecha generacional es una realidad innegable con la que nos enfrentamos en diferentes ámbitos. Sin embargo, entender en qué consiste y cuál es su influencia nos deja en una mejor posición para reducir las fricciones y sacar provecho de la diversidad.
- En las relaciones con personas de otras generaciones habrá que mantener una actitud abierta y respetuosa, es posible que todos deban moderar tu comunicación para adaptarte o hacer un esfuerzo por comprender sus valores y qué le motiva. No obstante, superar esta brecha abrirá la puerta a un intercambio enriquecedor.
Composició de la TROBADA
Representants dels Consells de Joventut de la Comunitat i de la Ciutat de València al costat de representants de les associacions veïnals interessades..
Data: 20 de septembre de 2024.
Horari i nombre d’hores: de 16:00h a 20h. hores presencials. 20h preparatories (organització, documentació,…).
Lloc: València (Local Federació d’Associacións Veïnals de València).
Participants: 40 participants.
Persona responsable: Juan Antonio Caballero, president de CAVE-COVA.
Mitjans emprats: Personal de CAVE-COVA, estructura general de CAVE-COVA al costat de la col·laboració de la Federació d’Associacions Veïnals de València, (l’acte es va desenvolupar en la seua seu) i del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana.
Materials utilitzats: Documentació en paper. Gravació audiovisual i transcripció posterior de la trobada.
DEBAT OBERT ENTRE GENERACIONS
El passat 20 de setembre es van reunir en la seu de la Federació d’Associacions Veïnals de València joves del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana i del Consell de la Ciutat de València amb dirigents veïnals de la Comunitat Valenciana en un debat entre generacions que va resultar ser molt enriquidor. El debat va començar amb l’anàlisi de diverses cites de personatges històrics que opinaven sobre les relacions entre diferents generacions.
PER A INICIAR EL DEBAT: LES CITES
CITA 1
«La joventut de hui estima el luxe. És mal educada, menysprea l’autoritat, no respecta als seus majors, i xafardeja mentre hauria de treballar. Els joves ja no es posen drets quan els majors entren al quart. Contradiuen als seus pares, fanfarronegen en la societat, devoren en la taula les postres, encreuen les cames i tiranitzen als seus mestres». (SÒCRATES *HACE 2500 ANYS).
CITA 2
“Es pot emportar per mal camí a tota una generació, tornar-la cega, conduir-la cap a una bogeria i dirigir-la cap a un fals objectiu. Napoleó ho va demostrar” (ALEXANDER HERZEN 1812-1870).
CITA 3
“Els joves no sols han de ser estimats, sinó que han de notar que se’ls estima” (SANT JOAN BOSCO 1815-1888)
CITA 4
“La joventut necessita creure’s, a priori, superior. Clar que s’equivoca, però aquest és precisament el gran dret de la joventut” (JOSÉ ORTEGA Y GASSET 1983-1955)
CITA 5
“Joventut, saps que la teua no és la primera generació que anhela una vida plena de bellesa i llibertat?” (ALBERT EINSTEIN 1879-1955)
CITA 6
“Alguns són molt crítics en referir-se a la joventut de hui i s’obliden que ells també un dia van ser joves. Seria il·lús pretendre que els pins nous siguen iguals als d’èpoques passades”.(RAÚL CASTRO 1931-…)
CITA 7
“La societat necessita una joventut difícil; aquella que faça desesperar als adults. D’aquesta manera la nostra societat pot fer els canvis necessaris per a adaptar-se a realitats canviants”. (PEDRO SARASQUETA 2007)
LES REFLEXIONS (PRIMER RESUM)
Les barreres
Les bretxes generacionals poden manifestar-se en diversos aspectes i contextos. Algunes de les barreres més importants entre generacions inclouen:
- Coneixements: Les diferències en el maneig de la tecnologia, especialment en la bretxa digital, poden dificultar la comunicació. Les noves generacions són nadiues digitals, mentre que els seus avantpassats poden no dominar les eines tecnològiques.
- Comunicació: Cada generació té el seu propi estil comunicatiu, la qual cosa pot obstaculitzar l’intercanvi entre elles. Això afecta tant a les relacions familiars com a les interaccions dins d’organitzacions o empreses. Per exemple, pot obstaculitzar la comunicació entre professor i alumne; però també mella en la interacció entre pares i fills o entre les diferents generacions dins d’una mateixa organització o empresa (Fernández & Ulloa, 2006). Es ressalta el paper de les xarxes en aquest cas.
- Valors: Els valors fonamentals de les persones més joves poden diferir significativament dels adoptats per generacions anteriors. Aquestes diferències poden generar conflictes i malentesos. Com a mostra, els baby boomers (ENTRE 1946 i 1964) són més reflexius i orientats al treball, mentre els membres de la generació X (ENTRE 1965 i 1981) atorguen un major valor a l’equilibri entre treball i vida personal. Per part seua, els de la generació Y millennials (ENTRE 1980 i 1995) mostren una actitud més sociable i global. La generació Z post-millennials (ENTRE 1995 i 2010).
- Motivació: D’altra banda, la manera de motivar o incentivar a cadascuna d’aquestes generacions també és diferent. Tal com arreplega un article publicat en “International Journal of Economy, Management and Social Sciences”, les generacions més tradicionals tendeix a buscar comunicacions respectuoses i valoren les relacions personals en els negocis; mentrestant, les noves generacions prefereixen comunicacions més directes i clares (com enviar un email) i valoren un tracte igualitari.
Per a superar les barreres:
Per a saltar les barreres: Les relacions intergeneracionals són crucials per al desenvolupament social i econòmic d’una societat. Permeten que el coneixement, les tradicions i les experiències es transmeten d’una generació a una altra, promovent l’aprenentatge mutu i l’entesa entre diferents grups d’edats i modes diferents. Alguns aspectes importants d’aquestes relacions són:
- Respectar a cada generació. I, per a això, abandonar la idea que els nostres propis ideals i perspectives són els correctes i el desig d’imposar-los als qui pensen diferent.
- Mantindre una actitud oberta i un interés genuí. Cal tindre al cap que eixa diversitat és un gran actiu per a enriquir-nos i aprendre el que, d’una altra manera, potser no aprendríem.
- Identificar i potenciar les qualitats i virtuts de cada generació. Els valors i actituds de cada grup d’edat aporten un valor únic a una família o organització si se’ls aprecia i empra com correspon.
- Buscar espais comuns. El fet que persones de diferents cohorts convisquen i compartisquen temps és molt beneficiós. Per a això, poden buscar-se interessos, projectes o passatemps en comú que permeten aquest intercanvi.
- Plantejar objectius en conjunt: Les relacions intergeneracionals permeten fixar metes comunes promovent la companyonia.
- Practicar la fraternitat: La convivència entre persones de diferents edats enforteix els llaços socials i afavoreix la salut emocional i cognitiva
- Trencar estereotips: En interactuar amb persones de diferents generacions, es desafien les etiquetes associades a l’edat, contribuint a eliminar prejudicis i estereotips.
Les conclusions (primer resum)
La comprensió i el respecte mutu són essencials per a superar aquestes barreres i fomentar relacions intergeneracionals saludables. Recomanacions finals:
- La bretxa generacional és una realitat innegable amb la qual ens enfrontem en diferents àmbits. No obstant això, entendre en què consisteix i quina és la seua influència ens deixa en una millor posició per a reduir les friccions i traure profit de la diversitat.
- En les relacions amb persones d’altres generacions caldrà mantindre una actitud oberta i respectuosa, és possible que tots hagen de moderar la seua comunicació per a adaptar-se o fer un esforç per comprendre els seus valors i què li motiva. No obstant això, superar aquesta bretxa obrirà la porta a un intercanvi enriquidor.
ACTIVITAT 5: II TROBADA DE LA XARXA DE RESPONSABLES DE MEDI AMBIEN URBÀ DE LA COMUNITAT
Descripció: Reunim en aquesta trovada per segona vegada els responsables de medi ambient de les diferents federacions i associacions a fi de debatre la importancia de la transició energética, l’estat de les zones de baixes emissions, l’efecte del soroll a les ciutats,… Es tracta de fer balanç de la nostra activitat i de comprobar si la legislació s’està complint.
Composició II Trobada: Responsables de medi ambient de les federacions i associacions de tota la Comunitat Valenciana
Data: 5 d’octubre de 2024.
Horari i nombre d’hores: de 9:00h a h. hores presencials. h preparatories (organització, documentació,…).
Lloc: València.
Participants: 50 participants.
Persona responsable: Juan Antonio Caballero, president de CAVE-COVA i Daniel Ginovart responsable de medi ambiente de CAVE-COVA
Mitjans emprats: Personal de CAVE-COVA, estructura general de CAVE-COVA.. Web, Butlletí, Local, telèfon, Xarxes Socials, Recursos d’Administració de CAVE-COVA.
Materials utilitzats: Documentació en paper, poyecció audiovisual,
II TROBADA VEÏNAL DE MEDI AMBIENT: EN SAGUNT
Proyecció: Félix Rodríguez de la Fuente L’ERA DEL FEM (1972)
Ordre del dia
Projecció vídeo Rodríguez de la Fuente
1.- Reflexió sobre els documents aprovats en la I Trobada.
-Contaminació acústica.
-Contaminació atmosférica.
-Economia Circular.
2.- Canvi Climàtic i expectatives.
3.- Zones de baixes emissions.
4.- Pla de residus de la Comunitat Valenciana.
El dia 5 d’octubre va tindre lloc a Sagunt la II Trobada Mediambiental organitzat per CAVE-COVA amb la participació de representants veïnals de la Comunitat Valenciana.
Daniel Herrero responsable de Medi Ambient de CAVE-COVA va presentar la Trobada i va agrair les facilitats que l’Ajuntament a donat per a la seua celebració.
En la presentació de l’acte va ser present Jorge Vidal (regidor de Medi ambient i Transició Energètica de l’Ajuntament de Sagunt) qui va plantejar la trajectòria de l’Ajuntament de Sagunt en relació a la qualitat mediambiental, així com les diferents iniciatives que l’Ajuntament proposa per a col·legis i instituts en el foment de l’educació ambiental. Un altre aspecte que va tractar va ser la pròxima implantació de la “taxa de les escombraries” que implicarà augments notables donat el fet que els generadors d’escombraries han d’escometre la despesa global de la retirada i tractament dels residus.
Finalment, va oferir la seua col·laboració a CAVE-COVA per a treballar en la conscienciació de la importància que té l’educació ambiental i en aquelles mesures a implantar necessàriament.
Juan Antonio Caballero Defez (president de CAVE-COVA) es va encarregar de presentar les conclusions de la I Trobada celebrat a València en 2023, destacant la qualitat dels documents que s’han inclòs en la carpeta que s’ha distribuït als assistents. En la seua intervenció, va destacar el peculiar del planeta Terra, tant en el sistema planetari del Sol com en l’univers conegut i les característiques, del qual d’absolut equilibri, permet la florida de la vida, un fet excepcional. No obstant això, eixes condicions estan en perill per l’activitat humana que està forçant un canvi climàtic. En conseqüència, en els debats va sorgir la necessitat d’un canvi de paradigma que implemente una reducció dràstica dels combustibles sòlids i que transforme l’economia lineal per una economia circular, les característiques de la qual, legislació, experiències,…, s’han presentat en la publicació de CAVE-COVA.
En el debat posterior, representants de Xirivella van plantejar el greu problema de contaminació acústica que suposa l’aeroport de Manises advocant no sols pel control de la contaminació sinó per la necessitat de plantejar un trasllat de l’aeroport a zones amb menys interacció amb les persones, sobretot amb el constant creixement de vols que es donen en l’aeroport. Representants de Sagunt van plantejar la falsedat dels processos participatius quant a noves instal·lacions, tant fotovoltaiques com industrials, explicant que han oferit nombroses alternatives i que ni tan sols es contesten a aquestes.
Manuel Lubary va centrar la seua intervenció en una anàlisi detallada de les ciutats i pobles de la Comunitat Valenciana que estan obligats a desenvolupar les Zones de Baixes Emissions, establint com a conclusió “una decepció que sona a prendre el pèl”. Aquesta conclusió resulta coincidir amb l’anàlisi que el Defensor del Poble ha fet públic: les seues conclusions són similars per al conjunt de l’Estat. En la majoria de ciutats i pobles de les tres províncies valencianes obligades a posar en funcionament les zones de baixes emissions sembla que es fan les coses per inèrcia, sense convenciment de la importància que té substituir la mobilitat privada (vehicles de motor) pel transport públic, tant des de la perspectiva mediambiental com des de la perspectiva d’un transport públic racional.
Finalment, va intervindre com a ponent Jorge Blanco Coll Director General de Qualitat Medi Ambiental qui va explicar que el nou pla de residus de la Comunitat Valenciana s’està elaborant i que en el procediment administratiu hi haurà oportunitat de participar amb al·legacions. Va advertir que la quantitat de residus és tal que caldrà estudiar fórmules de posar “en valor energètic” els residus (biomassa, incineradores,…) independentment dels intents que la població reduïsca la quantitat de residus que genera. En tot cas seria important treballar per buscar consensos i no confrontar en aspectes que van més enllà dels plantejaments polítics. Va subratllar la importància d’una correcta separació dels residus i que les empreses assumisquen la seua responsabilitat en el cost dels tractaments de residus. Finalment, va posar exemples particulars tant de recollida d’escombraries (porta a porta, contenidors,…), com de tractament de residus per a compostatge assenyalant que caldrà tractar els casos segons les seues característiques concretes adaptant-se a la realitat. Es va comprometre a arreplegar les propostes sobre el funcionament del CAPMA (Consell Assessor i de Participació del Medi Ambient) per a fer-ho més útil com a vehicle de participació.
En el debat posterior diversos assistents van plantejar la necessitat de fomentar la participació més enllà dels processos administratius que solen s’enutjosos i complexos mitjançant diferents fórmules que facen real la participació ciutadana.
Com a conclusions:
1.- CAVE-COVA assumeix la responsabilitat de les associacions veïnals en relació a la conscienciació i educació ciutadana en relació als grans canvis que han de produir-se inevitablement.
2.- CAVE-COVA s’esforçarà per estendre les responsabilitats mediambientals a associacions i federacions que permeten continuar amb aquestes Trobades que seran cada vegada més específics.
3.- CAVE-COVA secundarà, en general, la transició d’una economia lineal a una altra circular.
4.- En relació a la contaminació acústica que es genera en li entorn de l’aeroport de Manises CAVE-COVA vigilarà que s’introduïsquen millores substancials en la situació actual, però s’esforçarà per obrir l’opció d’un trasllat de l’aeroport a una zona de menor intensitat en la interacció del soroll amb les persones.
5.- En relació a la nova taxa d’escombraries, CAVE-COVA no s’oposarà a aquesta, sempre que els ajuntaments utilitzen criteris justos de distribució de càrregues incorporant el criteri renda a aquests. No admetem la idea d’algun ajuntament que planteja una “tarifa plana” igual per a tots.
DOCUMENTS:
- CONTAMINACIÓN ACÚSTICA.
- CONTAMINACIÓN ATMOSFÉRICA.
- Comunitat Valenciana Informe ZBE.
- Economía Circular: Una oportunidad.
Interessant article de Manuel Lubary (Vicepresident de CAVE-COVA) sobre les ZONES DE BAIXES EMISSIONS
ACTIVITAT 6: JORNADA: LA SALUT A LA COMUNITAT VALENCIANA: FORTALESES I DEBILITATS.
Descripció: Un dels elements clau de la cohesió social és l’existència d’una sanitat pública universal i de qualitat. La ciutadania és “propietària” del sistema públic de salut i per tant ha de conéixer quals són les seues fortaleces i debelitats participant en la millora permanent de la mateixa a través dels òrgans de participació creats a aquest efecte (Consell de Salut de la Comunitat, de departament, de zona básica,…). Però no és suficient amb estar en tals òrgans. Necessitem tindre els coneixements bàsics com a usuaris del sistema, del que funciona i el que no. CAVE-COVA està compromesa amb un funcionament i per això anem consolidant la xarxa de vocals dels diferents consells en els quals som presents per a coordinar punts de vista i accions.
Composició Assemblea:
Representants de CAVE-COVA.
Representants dels distitns Departaments de Salut de la Comunitat Valenciana (València-La Fe, Manises, i Sagunt; informes dels Departaments de Salut de Dénia, València-Clínic-Malvarrosa, Alacant-Hospital General, i Vinarós).
Representants Institucionals: Eduardo Almor Ruiz, Regidor en representació de l’Ajuntament de Canet de Berenguer; Fernando Móner Romero, en qualitat de President del Consell de Salut de la Comunitat Valenciana.
Data: 19 d’octubre de 2024.
Horari i nombre d’hores: de 10:00h a 14:00h. 4 hores presencials. 30h preparatories (organització, documentació,…).
Lloc: Canet d’en Berenguer.
Participants: 50 participants.
Persona responsable: Juan Antonio Caballero, president de CAVE-COVA.
Mitjans emprats: Personal de CAVE-COVA, estructura general de CAVE-COVA. Web, Butlletí, Local, telèfon, Xarxes Socials, Recursos d’Administració de CAVE-COVA, programes de radi (Onda cero Sagunt)
Materials utilitzats: Documentació en paper.
LA SALUT A LA COMUNITAT VALENCIANA: FORTALESES I DEBILITATS
Ordre del dia
1.- Obertura institucional: Representants institucionals.
2.- Recordar normativa sanitària de Consell de Salut de Departament i de zona bàsica de Salut (Aurelio Duque/Pepe Cuñat).
3.- Exposició de cada Vocal de Departament de Salut de la situació de la sanitat. Problemes i Propostes.
4.- Debat i priorització de propostes. Pla de Treball en els Consells de Salut (Departament/Zones Bàsiques 2024-2025)
5.- Conclusions i tancament
PROPOSTA DE PLA DE TREBALL VOCALS DE CAVE-COVA, CONSELLS DE SALUT DE DEPARTAMENT, DE ASI-AGRUPACIÓ SANITÀRIA INTERDEPARTAMENTAL I DE ZONA BÀSICA DE SALUT. 2024-2025
1.- Mantindre les estratègies elaborades anteriorment:
- Consolidar la Visió veïnal:
- El problema és l’entrada en el sistema sanitari públic.
- Prioritat temps en atenció primària.
- Prioritat temps llestes d’espera.
- La cohesió social es garanteix amb una Sanitat Pública reforçada.
- La sanitat Pública és un assoliment del conjunt de la societat. Només una minoria de la població està per les privatitzacions. Només es justifica per l’interés econòmic de les grans companyies.
- Necessitat d’autoorganització de CAVE-COVA.
- Estructura del grup de treball. Treball col·lectiu.
- Reunions VOCALS consells de salut distribuïts territorialment.
- Desenvolupar aliances i processos unitaris.
- Prioritat: Acdesa, Sindicats i Consumidors. Relació directa.
- Plataformes i mobilitzacions unitàries.
- Trobades unitàries amb altres entitats.
- Realitzar una trobada anual de CAVE-COVA de vocals i dirigents veïnals sobre la sanitat i la salut a la Comunitat Valenciana.
- Establir el nostre paper en el Consell de Salut Comunitat Valenciana i intentar que siga un òrgan viu. Aliances en el Consell (CAVE-COVA, SINDICATS, CONSUMIDORS,…).
2.- Concretar les accions de vocals i dirigents veïnals:
- Sol·licitud a la Gerència del Departament de Salut i/o Presidència del Consell
de Salut, de la MEMÒRIA DE GESTIÓ de l’any anterior. - Informació sobre PLA DE INVERSIÓ EN INFRAESTRUCTURES tant
Hospitalàries, de Consultes Externes/Ambulatòries i d’Atenció Primària. Inclou Equipaments diagnòstics, de tractaments, de manteniment. - Descripció i informació de les activitats PREVENTIVES i de PROMOCIÓ de la salut realitzades en el departament, tant des dels professionals, com des de la ciutadania i teixit associatiu-veïnal.
- Identificació i coneixement dels PROBLEMES ESPECÍFICS de Departament de salut i/o de les seues Zones Bàsiques de Salut: Material. Manteniment. Deficiències. Cartera de Serveis.
- Transmissió de la INFORMACIÓ i COORDINACIÓ -vertical i horitzontal- entre els Consells de Salut de la ZBS, del Departament de Salut i del Consell de Salut De la Comunitat Valenciana…. Com afecta el Nou Model de les ASI Agrupacions Sanitàries Interdepartamentals a la Participació Ciutadana? …..
MANIFEST DE CAVE-COVA.
19 Octubre de 2024. Canet d’en Berenguer (València).
CAVE COVA considera essencial per a la millora del Sistema Nacional de Salut, la participació activa de tots els agents Implicats, especialment la ciutadania a la qual representa.
En la reunió del 19 d’octubre de 2024, celebrada a Canet d’en Berenguer s’ha analitzat i debatut, entre els Vocals dels Departaments de Salut, i en el si de la Jornada “La Salut a la Comunitat Valenciana: fortaleses i debilitats”, quals poden són les mesures que puguen reforçar i millorar la participació ciutadana en els Consells de Salut de Departament i de Zones Bàsiques de Salut.
Han passat més de 38 anys de la promulgació de la Llei General de Sanitat (abril de 1986) i des de llavors hi ha hagut molts canvis importants en la societat, tant a nivell demogràfic, sociològic, econòmic, tecnològic com a social (exemple: el creixement de les desigualtats socials en salut). En la Constitució Espanyola (1978), en els articles 9.2. i 23.1 ja consagra la participació ciutadana com una eina essencial per al bon funcionament de la cura de la salut. Aquests articles estableixen la responsabilitat dels poders públics per a promoure i fomentar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.
D’altra banda, l’article 43 indica que es reconeix el dret a la protección de la salut, que competeix als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de prestacions i serveis necessaris. La llei establirà els drets i deures sobre aquest tema i, finalment que els poders públics fomentaren l’educació sanitària, l’educació física i l’esport. Així mateix, facilitaren l’adequada utilització de l’oci.
Després de la pandèmia COVID-19, el sistema sanitari públic s’ha trobat amb nombroses limitacions quant al finançament, la disponibilitat de recursos materials i humans, la rigidesa del model assistencial, tant d’Atenció Primària, com a Especialitzada, que dificulta la resposta sanitària àgil, íntegra i integrada a totes les malalties agudes, a les cròniques i a les imprevisibles crisis sanitàries.
La coordinació entre el Ministeri de Sanitat i les Comunitats Autònomes per a la implantació i desenvolupament d’activitats preventives i de promoció de la salut està desatesa i poc participada en la cartera de serveis del nostre Sistema Nacional de Salut-SNS. La participació ciutadana necessita un impuls decidit i Informat per a col·laborar en la presa de decisions de les polítiques sanitàries de la Comunitat Valenciana (CV).
Entre les principals mesures que es proposen per a aconsegueixen una millora important de la salut poblacional:
- Reforçar la transparència i l’accés a la informació sanitària, a la población de referència, en tots els departaments i zones bàsiques de salut de la CV. Així mateix, millorar la interoperabilitat dels sistemes d’informació entre els diferents departaments, per a facilitar el maneig de la història clínica electrònica dels pacients i el lliurament d’informes clínics/radiològics a aquests.
- Assegurar l’assistència sanitària, la cobertura universal i la cartera de serveis del SNS, en els llocs de difícil cobertura, tant a nivell rural com urbà.
- Garantir els temps d’espera i d’assistència, adequats per a solucionar les llistes d’espera, tant diagnòstiques com terapèutiques.
- Desenvolupar íntegrament, la cartera de serveis de Salut Pública, amb major èmfasi en la protecció de la salut individual i col·lectiva, la vigilància i protección del medi ambient i l’extensió progressiva de la salut comunitària.
- Reforçar els pressupostos dedicats a l’Atenció Primària i Comunitària per a millorar l’assistència presencial i més pròxima a la ciutadania, posant al pacient en el centre del sistema sanitari; per a això, és necessari, millorar tots els recursos humans i materials per a dur a terme una modernització de totes les instal·lacions i una adequació a les necessitats de la población (incrementar l’accessibilitat, reduir la burocràcia, i aconseguir una atenció telefònica àgil i resolutiva, entre altres).
- Desenvolupar íntegrament tota la cartera de serveis del SNS, en els temes de salut mental i addiccions, de salut sexual i reproductiva, de cures pal·liatives, i d’atenció sociosanitària i als col·lectius més vulnerables.
Canet d’en Berenguer 19 Octubre de 2024
ACTIVITAT 7: ACTE FORMATIU: EL TRANSPORT A LA COMUNITAT VALENCIANA. ANÁLISI DE LA REALITAT I PERSPECTIVES
Descripció: El transport sempre ha sigut una palanca per al desenvolupament econòmic i personal de la ciutadania. La Comunitat Valenciana presenta seriosos dèficits en la rodalia a les ciutats valencianes i en les seues connexions amb altres ciutats de l’estat: Resulta incomprensible la falta de bon ferrocarril a hores d’ara entre la Comunitat Valenciana i Saragossa, Bilbao, Màlaga, Barcelona. Està en debat el canvi del radial a la “xarxa en malla” i la ciutadania pretén estar en eixe debat. Les propostes d’ampliacions que té en salut i aeroports mereixen estar també en el debat ciutadà per les implicacions que tenen de salut (sorolls, contaminació, model turístic,…). Aquest és el centre del debat que proposem amb l’ajuda d’especialistes que permeten una compensió global i la possibillitat de participar en els dissenys futurs de la nostra societat condicionada pels diferents models de transpot.
Composició Acte:
Representacio de les Federacions y associacions veïnals especialment d’Alacant, Elx i Elda juntas a dirigents de CAVE-COVA
Data: 26 d’octubre de 2024.
Horari i nombre d’hores: de 9:00h a 14h. hores presencials. 20h preparatories (organització, documentació,…).
Lloc: Alacant.
Participants: 100 participants.
Personas responsables: Juan Antonio Caballero, president de CAVE-COVA i Lorenzo president de la Federació Veïnal del Sur d’Alacant.
Mitjans emprats: Personal de CAVE-COVA, estructura general de CAVE-COVA. Web, Butlletí, Local, telèfon, Xarxes Socials, Recursos d’Administració de CAVE-COVA y la col·laboració dels dirigents de la Federació Veïnal del Sud d’Alacant
Materials utilitzats: Documentació en paper i electrònicament.
I Encuentro Transporte y Movilidad Comunidad Valenciana
OCUMENTO 1
CUATRO BLOQUES A DEBATE
BLOQUE 1)
LOS DESAFÍOS DE LAS GRANDES CIUDADES EN SOBRE LA NUEVA MOVILIDAD:
- La visón vecinal: Federación de AAVV Alicante Sur y Federación de AAVV de Elx
- Dependencia del automóvil: A pesar de los esfuerzos por promover el transporte público, muchas personas siguen dependiendo del coche privado. Esto genera congestión y problemas de contaminación.
- Frecuencia y calidad del transporte público: Las líneas de cercanías y otros servicios de transporte público a menudo carecen de la frecuencia y calidad necesarias para ser una alternativa viable al coche.
- Infraestructura ciclista y peatonal: Aunque ha habido avances, la infraestructura para ciclistas y peatones sigue siendo insuficiente en muchas áreas, lo que desincentiva el uso de modos de transporte más sostenibles.
- Gestión y gobernanza: La falta de coordinación y planificación a nivel metropolitano dificulta la implementación de soluciones integrales y efectivas para mejorar la movilidad.
- Averías y mantenimiento: Las averías en la infraestructura ferroviaria afectan regularmente a los servicios de trenes, causando retrasos y molestias a los usuarios.
Abordar estos problemas requiere una combinación de inversiones en infraestructura, mejoras en la gestión y un cambio cultural hacia modos de transporte más sostenibles.
PARA CONSULTAR
- Análisis de la movilidad valenciana: se necesita mucho más… – El País.
- Dos averías de infraestructura afectan a trenes de València, Castellón…
- Dos averías de infraestructura afectan a trenes de Castelló, València y …
- ENCUESTA PLAN DE MOVILIDAD METROPOLITANO (PMoMe) EN LOS… – COACV.
BLOQUE 2)
El área metropolitana de Alacant-Elx
El área metropolitana de Alicante-Elx enfrenta varios desafíos importantes:
- Movilidad y Transporte: La falta de una planificación conjunta y coordinada en el transporte público ha dificultado la eficiencia y sostenibilidad del sistema. Se están proponiendo planes para mejorar la coordinación entre diferentes operadores de transporte.
- Crecimiento Urbano: El crecimiento descontrolado y la expansión urbana han llevado a la fragmentación de espacios verdes y a la pérdida de suelo agrícola.
- Medio Ambiente: La contaminación del aire y el ruido son problemas significativos, exacerbados por el tráfico y la actividad industrial.
- Infraestructura Verde: La necesidad de preservar y mejorar la infraestructura verde es crucial para mantener la calidad del entorno y reducir los efectos negativos del desarrollo urbano.
- Desigualdades Sociales: Existen disparidades en el acceso a servicios y oportunidades entre diferentes áreas dentro de la región metropolitana.
Estos problemas requieren soluciones integradas y sostenibles para mejorar la calidad de vida en el área.
PARA CONSULTAR
- El Plan de Movilidad de Alicante-Elche propone un Ente Metropolitano de …
- BORRADOR DEL PLAN Y DOCUMENTO DE INICIO DE LA EVALUACIÓN AMBIENTAL …
http://pmome.es/alacantelx/pdf/20180926_BP+DIE_ed08_cdj.pdf
- Área metropolitana de Alicante-Elche – Wikipedia, la enciclopedia libre.
https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81rea_metropolitana_de_Alicante-Elche
- Área Funcional de Alicante-Elx.
BLOQUE 3)
DESAFÍOS IMPORTANTES Y PROBLEMAS EN CUANTO A TRANSPORTE Y MOVILIDAD DE LA C. VALENCIANA.
- Dependencia del automóvil: A pesar de los esfuerzos por promover el transporte público, una gran cantidad de desplazamientos diarios se realizan en coche. Esto genera congestión y problemas ambientales.
- Infraestructura de transporte público insuficiente: La red de Cercanías, por ejemplo, carece de frecuencias adecuadas y ha visto una reducción significativa en el número de usuarios. Además, la infraestructura ciclista y peatonal en las áreas metropolitanas es limitada.
- Falta de integración y coordinación: La gobernanza y gestión del transporte en la Comunidad no siempre son efectivas, lo que dificulta la implementación de mejoras y la coordinación entre diferentes modos de transporte.
- Problemas específicos en áreas metropolitanas: En Valencia, por ejemplo, cada día entran y salen más de 150,000 coches que no son de la ciudad, lo que agrava la congestión y la contaminación.
- Desafíos en el transporte escolar: La falta de plazas en los autobuses escolares ha llevado a soluciones temporales como el uso de taxis, lo que no siempre es eficiente ni sostenible.
- Alta Velocidad: Para 2026, se espera que las tres capitales estén conectadas por trenes de alta velocidad. Esto será posible una vez concluyan las obras del nudo de La Encina1 y 2. El trayecto entre Valencia y Alicante durará aproximadamente 50 minutos.
- Corredor Mediterráneo: Este proyecto es clave para mejorar las conexiones norte-sur y potenciar los enlaces con Europa. La primera fase de vía única entre Xàtiva y La Encina se pondrá en servicio el 9 de septiembre de 2024 (¿?)
- Cercanías: La mejora de las líneas de cercanías, especialmente la línea C-2, también está en marcha. Esto permitirá una mayor capacidad y mejor servicio para los viajeros y mercancías.
- Los aeropuertos de la Comunidad Valenciana.
Estas mejoras no solo facilitarán el transporte dentro de la Comunidad Valenciana, sino que también potenciarán el desarrollo económico y social de la Comunidad.
Estos problemas requieren una combinación de inversiones en infraestructura, cambios en la política de movilidad y un cambio de mentalidad tanto en la administración como en la ciudadanía para fomentar el uso de medios de transporte más sostenibles.
PARA CONSULTAR
- «La nueva movilidad necesita cambios de conciencia y en la …
- Análisis de la movilidad valenciana: se necesita mucho más … – El País.
- El TSJCV permite que las VTC de Valencia estacionen junto a … – El País.
- Problemas de transporte escolar en la Comunidad Valenciana: taxis y …
- La delegada del Gobierno asegura que las tres capitales de la Comunitat …
- Las tres capitales valencianas estarán conectadas en alta … – El País.
- Estas son las dos ciudades de la Comunidad Valenciana que están entre las tres con mejor calidad de vida del mundo.
https://www.20minutos.es/noticia/5631015/0/ciudades-comunidad-valenciana-mejor-calidad-vida-mundo/
- Las capitales de la Comunidad Valenciana estarán conectadas … – Infobae.
BLOQUE 4)
EN ESPAÑA, de la realidad RADIAL AL DESEO DE LA RED EN MALLA. LOS PRINCIPALES CORREDORES FERROVIARIOS SON PARTE DE LA RED TRANSEUROPEA DE TRANSPORTE (TEN-T) Y SE DIVIDEN EN VARIOS CORREDORES CLAVE:
- Corredor Mediterráneo: Este corredor conecta la frontera francesa con el sur de España, pasando por ciudades importantes como Barcelona, Valencia, y Murcia. Es crucial para el transporte de mercancías y pasajeros a lo largo de la costa este.
- Corredor Atlántico: Este corredor une el norte de España con Portugal y Francia, pasando por ciudades como Bilbao, Valladolid y Madrid¹. Es esencial para la conexión de los puertos atlánticos con el resto de Europa.
- Corredor Cantábrico-Mediterráneo: Conecta el norte de España (Bilbao) con el este (Valencia), pasando por Zaragoza. Este corredor facilita el transporte entre el norte y el este del país.
- Corredor Central: Este corredor va desde Algeciras en el sur, pasando por Madrid, hasta Zaragoza en el noreste. Es una ruta importante para el transporte de mercancías desde el sur hacia el centro y norte de España.
- De la red radial a la red en malla: la red de transporte ferroviario como “un metro gigante”.
Estos corredores no solo mejoran la conectividad dentro de la Comunidad o de España, sino que también integran el país en la red de transporte europea, facilitando el comercio y la movilidad a nivel continental.
PARA CONSULTAR
- Corredores Europeos – ADIF.
https://www.adif.es/sobre-adif/red-ferroviaria/corredores-transeuropeos.
- Nace la Alianza Europea para el desarrollo de corredores ferroviarios.
https://corredores.eu/corredores-ferroviarios/
- Mapa de la Red Ferroviaria Española – ADIF.
https://www.adif.es/informacion-al-usuario/mapa
- Categoría:Corredores ferroviarios de España – Wikipedia, la …
https://es.wikipedia.org/wiki/Categor%C3%ADa:Corredores_ferroviarios_de_Espa%C3%B1a
La red ferroviaria española, una de las más infrautilizadas de Europa.
INTERVENCIONES DE INTERÉS
Lorenzo presidente de la Federación de Asociaciones Vecinales Sur de Alicante
Juan Antonio Caballero Defez, presidente de CAVE-COVA
I Encuentro sobre el Transporte y la Movilidad en la Comunidad Valenciana
Alicante 26 octubre 2024
DOCUMENTO 2
Extractos del Plan Básico de Movilidad del Área Metropolitana de València referidos a la Comunidad Valenciana
Movilidad global
- Diariamente en la Comunitat Valenciana se realizan algo más de 12 millones de desplazamientos. Esto significa, para los casi 4,7 millones de personas censadas, una media de 2,4 desplazamientos por habitante y día. Esta cifra se sitúa por debajo de regiones como Catalunya, Madrid o País Vasco, con más de 3 desplazamientos por persona y día, pero por encima de otras zonas del sur de España como Andalucía y Murcia.
- La gran mayoría de los desplazamientos se concentran en las tres áreas metropolitanas principales de la Comunitat: Castelló, Alacant-Elx y València.Entre las tres áreas se contabilizan más de 7,6 millones de desplazamientos, 63,4% del total de la Comunitat.
- En el Área Metropolitana de València se realizan aproximadamente 4,7 millones de desplazamientos al día (39,1% de toda la Comunitat), mientras que en el Área Metropolitana de Alacant-Elx son 1,9 millones (15,8% de toda la Comunitat) y en la de Castelló casi 980.000 (8,1% de toda la Comunitat).En la propia ciudad de València se hacen el 19,2% de los desplazamientos de toda la Comunitat, con más de 2,3 millones de viajes diarios.
- Por comarcas, la que más viajes registra es l’Horta, con 4,3 millones de desplazamientos al día, de los que más de 2 millones corresponden a la ciudad de València, seguida de l’Alacantí con más de 1 millón. Es interesante resaltar la complejidad de la movilidad en el sur de la provincia de Alacant, ya que en las comarcas de La Vega Baja/ el Baix Segura y el Baix Vinalopó se realizan entre 700.000 y 800.000 desplazamientos al día, en cada una de ellas. Hay una gran cantidad de relaciones de movilidad de intensidad media, entre una gran cantidad de municipios, con una estructura territorial muy dispersa en muchos puntos, que multiplica las necesidades de los modos motorizados. La Plana Baixa es la comarca con más viajes diarios en la provincia de Castellón, y registra también del orden de 700.000 desplazamientos al día.
Principales flujos de movilidad
- La movilidad interprovincial es muy reducida, a pesar de que pueda parecer lo contrario. Del total de los desplazamientos diarios en la Comunitat, apenas el 1,7% (209.000) se realiza entre provincias.El resto de los desplazamientos son intraprovinciales, tal y como muestra la matriz Origen Destino (matriz OD, en miles de desplazamientos al día) de la Comunitat.
- El índice de autocontención provincial (viajes que se realizan dentro de una misma provincia) es elevadísimo: del 93% para València, del 99% para Alacant y del 96% para Castelló.
- Estos valores ponen de manifiesto la importancia de la provincia como ámbito consolidado a efectos laborales y de prestación de bienes y servicios en la Comunitat.No es habitual salir diariamente de la provincia de residencia. Como es lógico por el tamaño de la población, el 35,7% de los desplazamientos se producen en la provincia de Alacant, mientras que Castellón genera el 11,6% de la movilidad diaria en la Comunitat y la provincia de València el 52,7% restante.
- Dentro del protagonismo costero brillan con especial intensidad las tres áreas metropolitanas de las capitales provinciales (Castelló, València y Alacant-Elx) y también el complejo haz de relaciones existente en la Vega Baja. Sólo el corredor del Vinalopó, las conurbaciones Alcoi-Cocentaina-Muro, Alzira-Algemesí-Carcaixent, los entornos de Xàtiva y Ontinyent y la isla que representa el tándem Requena-Utiel se salen de esa polaridad litoral-interior tan acusada que existe en la Comunitat.
Distribución de distancias
- En el Área de Castelló, con municipios compactos pero ligeramente separados entre sí, el 26% de los desplazamientos diarios recorren distancias de menos de 1,5 km. Aquellos desplazamientos entre 1,5 km y 5 km suman un 42% adicional, por lo que el total de desplazamientos potencialmente sostenibles, incluyendo el transporte público, es del 85,5%.
- El Área de Alacant es singular, pues tiene dos municipios de gran tamaño (segundo y tercero de la Comunitat), con elevado índice de autocontención, separados entre sí algunos kilómetros, y apenas municipios de menor tamaño en los que los desplazamientos a pie sean mayoritarios. El porcentaje de viajes diarios que recorren distancias de menos de 1,5 km es de apenas el 11%; por el contrario, los desplazamientos entre 1,5 km y 5 km suman un abrumador 65%, por lo que el total de desplazamientos potencialmente sostenibles, incluyendo el transporte público, es del 93%.
- En el Área Metropolitana de València las cifras se asemejan más a las medias de la Comunitat Valenciana, con un 28% de desplazamientos de corta distancia, y un 39% adicional en el rango de la bicicleta (1,5 km – 5 km). El total de desplazamientos potencialmente sostenibles alcanza el 90%.
- Es interesante comprobar que, en función de las distancias recorridas, en la Comunitat Valenciana existe un potencial de más del 85%de todos los desplazamientos que podrían ser realizados en modos sostenibles, de acuerdo con la información proporcionada por las curvas de distribución de distancias, las cuales nos dan una idea muy clara de la cantidad de desplazamientos que, por su alcance, pueden ser realizados en modos sostenibles (a pie, en bici y en transporte público).
- En la Comunitat Valenciana, el 28% de desplazamientos diarios recorren distancias de menos de 1,5 km. Si se suman los desplazamientos en el rango entre los 1,5 km y los 5 km de distancia, el potencial de modos no motorizados (a pie y en bicicleta) aumenta hasta el 59% de los flujos de movilidad. Considerando que los desplazamientos entre 5 km y 10 km son aptos para el transporte público, así como la mitad de los que alcanzan entre 10 km y 25 km, el potencial para el transporte colectivo asciende al 26,5% de todos los desplazamientos, lo que indica un total de desplazamientos potenciales sostenibles del 85,5%.
Índice de autocontención
- El 51,7% de los viajes en la Comunitat (6,25 millones de desplazamientos al día) son internos; es decir, tienen origen y destino dentro de los propios municipios.
- Este valor, que no está homogéneamente distribuido en la geografía, como se puede ver en la imagen adjunta, se denomina índice de autocontención y como es lógico, presenta una cierta correlación con el tamaño del municipio; ya que cuanto más grande es una población, mayores opciones hay de no salir de la misma para trabajar, estudiar, comprar, ir al médico o salir a divertirse.
- En el cuadro se reflejan los municipios valencianos con un índice de autocontención superior al 60%. En dicha jerarquía València no es la ciudad más autocontenida; porque aunque se ha dicho que el tamaño sí que importa, hay otros factores que también influyen, como el tamaño del término municipal, la madurez del área metropolitana, la localización de los grandes centros atractores de viajes, etc.
- Elx, Alcoi, Alacant y Vinaròs destacan por funcionar en cierta manera bastante concentradas en sí mismas; cosa que no podrá decirse de otros núcleos importantes que están en estos momentos ejerciendo en la práctica de ciudades dormitorio en las principales áreas metropolitanas de la Comunitat.
¿Qué es un Área Metropolitana?
Por la circunstancia de que el término «Área Metropolitana», como tal, constituya una categoría jurídico-institucional establecida en el ordenamiento jurídico que no se corresponde con la identificación de un fenómeno metropolitano en términos funcionales. a partir de datos de demanda de transporte generados por Kineo Mobility Analytics a partir de datos de telefonía móvil. En referencia a esto último, el concepto de Área Metropolitana se encuentra definido legalmente dentro de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local (LBRL), en su artículo 43, el cual define que: “Las áreas metropolitanas son entidades locales integradas por los municipios de grandes aglomeraciones urbanas entre cuyos núcleos de población existan vinculaciones económicas y sociales que hagan necesaria la planificación conjunta y la coordinación de determinados servicios y obras.”
Dicho artículo da a entender una serie de requisitos legales que cualquier Área Metropolitana debe cumplir para poder ser considerada como tal. La primera consideración es que el Área Metropolitana se configura en la LBRL como una agrupación forzosa de municipios, con el consecuente conflicto que ello puede generar.
En segundo lugar, el énfasis en la necesaria planificación conjunta y la coordinación de determinados servicios y obras en grandes aglomeraciones urbanas entre cuyos núcleos de población existan vinculaciones económicas y sociales.
Por último, su configuración como ente Local con aspiración supramunicipal con un alto grado de interiorización autonómica, es decir, legalmente, corresponde en exclusiva a las comunidades autónomas determinar y fijar las competencias de las entidades locales que procedan a crear una entidad metropolitana.
Por tanto, es la Comunidad Autónoma, dentro de sus competencias, la que tiene que definir legalmente un Área Metropolitana. En este sentido, la Comunitat Valenciana, a través de la Ley 2/2001, de 11 de mayo, de Creación y Gestión de Áreas Metropolitanas en la Comunitat Valenciana, establece como concepto metropolitano:
“Área metropolitana, espacio metropolitano, aglomeración urbana o gran urbe son algunas de las expresiones con las que se alude a un mismo fenómeno: la concentración de la población en unos ámbitos territoriales caracterizados por un constante movimiento de intercambio entre los lugares de residencia, trabajo y ocio de la población que los habita. Con tales expresiones se hace referencia a las grandes aglomeraciones urbanas desplegadas en áreas que abarcan varios términos municipales entre los que existen fuertes vinculaciones económicas y sociales.”
Esta circunstancia requiere que la planificación de dicho ámbito territorial se lleve a cabo desde instrumentos de ordenación de carácter supramunicipal, que no son otros que los Planes de Acción Territorial (en adelante, PAT) de ámbito metropolitano. Es en este ámbito donde el PMoMe cobra importancia, como herramienta definidora de esos “flujos de movilidad forzada entre los municipios periféricos y la ciudad central” que ayuden, además, a conseguir una definición espacial de las Áreas Metropolitanas (València, Castellón y Alicante-Elche).
ACTIVITAT 8: SUPORT TÈCNIC A FEDERACIONS I ASSOCIACIONS
Descripció: Hi ha una activitat fonamental i d’execució continua per a la Confederacio, consistent en el desenvolpament d’un suport tecnic per a l’atenció a Associacions i Federacions; i, per extensio, a la Ciutadania. Aquest suport tècnic facilitara (mitjancant reunions, xarrades, actes, etc.) les demandes i consultes d’aquestes. Es tracta d’accions d’assessorament a la ciutadania relacionades amb la participació ciutadana i el foment de l’associacionisme. Les arees que cobreixen els serveis d’assessorament son l’urbanisme, la fiscalitat de les associacions, la legislació associativa i els drets de la ciutadania, així com el coneixement d’eïnes de la comunicacio i la relació amb els mitjans d’informació. Aquest conjunt de suports tècnics requereix especialistes en cada àrea, que també desenvolupen activitats didàctiques i fomatives adreçades a les Associacions. L’objectiu d’aquesta activitat te, per tant, tres vessants principals de suport i assessorament a les Federacions i Associacions veïnals:
- Informació, cursos i consultes sobres legislació associativa, pressupostos participatius (dirigit a federacions i associacions).
- Informació, cursos i consultes sobres urbanisme (PGOUs) i medi ambient (dirigit a federacions i associacions).
- Manteniment web, suport tècnic general per transmissions, difusió, etc. Contractació Empresa treball temporal.
- Informació, cursos i consultes sobre “fiscalitat associativa”, contabilitat, etc. (dirigit a federacions i associacions).
AVALUACIÓ I SEGUIMENT
Com s’ha dut a terme: Les Federacions i Associacions integrades en la Confederació traslladen a aquesta les seues consultes (per vía telefónica o correu electrònic), per a la seua atenció directa o per a la seua derivació, si escau, als responsables dels diversos serveis d’assessorament de CAVE-COVA (juridic-legal, urbanistic, fiscal, etc.). Els informes relatius a les consultes son remesos directament pels serveis d’assessorament a les entitats interessades. De manera trimestral o semestral, se celebren reunions amb els responsables dels serveis d’assessorament per a la supervisió del treball realitzat i el seguiment de consultes puntuals.
S’han atés aspectes associats a la constitució d’Associacions Veïnals i Federacions en relació als aspectes urbanistics, legals i de gestió contable; s’ha participat en moltes consultes puntuals i en general s’han resolt favorablement.
Data: de gener a octubre de 2024.
Horari i nombre d’hores: consultes de 9:00h a 14:00h de dilluns a divendres. De difícil quantificació, aprocimadament 600h (hores d’atenció i assesorament a Federacions i Associacions, preparació de jornades, elaboració de documentació, administració de CAVE-COVA (persona contractada per al dessatrollament del projecte)).
Lloc: Sede de la Confederació (Carrer de la Mare Vella 15, 5ª, 46003 València) i sedes dels professionals contractats.
Participants: 500 participants.
Beneficiaris: Potencialment, les aproximadament 100.000 persones socies de les Federacions i Associacions que formen la Confederació.
Persona responsable: Juan Antonio Caballero, president de CAVE-COVA. Servicios contratados:
Assessoria Juridica-Legal: Luis Alventosa (Bufet Jurídic).
Assesoria Urbanística: Jorge Gil (Hadit Arquitectes).
Assessoria Fiscal: Assessoria MECAMERC.
Contractació de Empresa de Treball Temporal: Asemwork (Persona contractada: MªAngeles Fernández).
Mitjans emprats: Comunicacions telefóniques, correus electrònics, etc.
Materials utilitzats: Als serveis que s’ofereix mitjancant subcontractacions, els mitjans son els propis de cadascuna de les assessories. CAVE-COVA aporta els mitjans necessaris per a la coordinació i posada en contacte (base de dades de telefons, emails, etc.).
Per a la sede de la Confederació, documentació en paper.
5.- DIFUSIÓ DEL PROJECTE:
S’han utilitzat correus electronics en les convocatories, el canal de youtube de la Confederació, micro cartelleria, cartelleria, s’han recopilat ponencies constituint un material d’us a Federacions i Associacions per a la seua difusió, s’han manat notes de prensa, entrevistes,…, així com vídeos curts on s’indica el fonamental de l’acte corresponent estant destinats a difondre en xarxes i formació propia. S’han fet xicotetes filmacions per a la difusio en xarxa amb missatges curts i directes.
Una mostra visual de l’activitat de la Confederació està en el nou disseny de la WEB:
6.- AVALUACIÓ DEL PROJECTE
El proyecte en general pot considerar-se complit pràcticament al 100%. S’ha reconegut la Xarxa de Dones Veïnals dins del moviment veïnal, i tant els horaris previstos com la participació estimada prèviament ha sigut reeixida. Les necessitats que en el seu moment es van plantejar s’han cobert àmpliament. D’altra banda, hem avançat en la precisió d’alguns aspectes que eren molt importants: obrint un debat intergeneracional creant una relació entre els joves i la Confederació, consolidació de les persones compromeses amb la xarxa mediambiental de la Confederació, s’han determinat les fortaleses i debilitats del Sistema Sanitari Valencià, i s’ha consolidat la xarxa de vocals dels diferents Consells de Salut pertanyents de la Confederació, i, promoguent el debat sobre els models de transport que tenim i els que hauríem de tindre. Les experiències adquirides ens facilitaran el consolidar les pròximes activitats atés que les realitzades en aquest projecte necessiten imperiosament de continuïtat.
Els resultats obtinguts son molt positius havent sigut aconseguits tots el objectius plantejats en el projecte. S’han combinat els actes presencials amb la transmissio via internet aconseguida notable seguiment. D’un altre costat els documents elaborats o mostrats com a ponencies tenen una qualitat indiscutible que ha fet que tinguen a mes un fort caracter formatiu no sols per als participants sino per a les Federacions, Associacions i public en general. El seguiment s’ha realitzat des dels organs de CAVE-COVA, els serveis tecnics contractats i les persones participants.
