27 Abr II TROBADA VEÏNAL DE MEDI AMBIENT

UN ÈXIT DE PARTICIPACIÓ I D’ORGANITZACIÓ. DELEGACIONS DE TOTA ESPANYA DEBATENT I ACORDANT SOBRE QÜESTIONS MEDIAMBIENTALS, EL RESULTAT UN GUIÓ PER A DESENVOLUPAR EN FEDERACIONS I CONFEDERACIONS DE L’ESTAT

Conclusions

GUIÓ per a construir un Pla d’Acció Mediambiental
II Trobada Estatal Veïnal de Medi ambient

València, 29 de març 2025

1. Aconseguir una bona Avaluació i un bon Diagnòstic
 Importància dels mesuraments suficients, homologades i transparents.
 Inventari d’Emissions: Realitzar un inventari detallat de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i contaminants en cada territori i global.
 Anàlisi de Recursos Naturals: Avaluar l’estat actual dels recursos naturals urbans, com la qualitat de l’aire, aigua i sòl. Núm. d’estacions de mesura i distribució geogràfica.
 Àrees verdes per habitant: cohesió social, distribució justa, incompliment de ràtios recomanats.
 Nivells de contaminació sonora.
 Nivells d’implementació d’Economia Circular.
 Importància d’implicar la Universitat per a estudis fiables i independents i a sectors especialitzats.
 Mesurar l’abandó de parcs i masses forestals i les seues implicacions. Nivells de degradació.
 Assenyalar zones especialment saturades d’elements contaminants (trànsit, soroll, partícules, gasos,…, i proposar solucions particulars.

2. Treballar per l’Eficiència Energètica
 Edificis Sostenibles: La promoció de la construcció i rehabilitació d’edificis amb certificació energètica. Ajudes oficials. Fomentar xarrades i debats en les associacions.
 Transport Públic sostenible: Millorar l’eficiència i freqüència del transport públic, incentivant el seu ús.
 Comunitats Energètiques, donar molta importància. Facilitació burocràtica i avals de l’administració, especialment per a entitats sense ànim de lucre.
 Treballar el concepte de “sobirania energètica”.
 Nova llei específica d’ús de sòl rural per a instal·lacions industrials de tota mena amb avaluacions d’impacte ambiental rigoroses. Especial atenció a les instal·lacions fotovoltaiques.
 Desenvolupament energètic sostenible amb la participació de la ciutadania i amb l’objectiu de millorar la seua qualitat de vida.

3. Exigir una Mobilitat Sostenible i accessible
 Zones de Baixes Emissions: Implementar zones de baixes emissions en els centres urbans. Estar atents a interpretacions laxes. Avaluació dels tipus de vehicles,
 Infraestructura per a Bicicletes i Vianants: Ampliar i millorar la infraestructura per a bicicletes i vianants. Fer pedagogia i evitar conflictes.
 Transport públic massiu sostenible i accessible.
 Aparca-bicis, públics i privats.
 Atenció al transport metropolità.
 Accessibilitat general, en particular dissenys adaptats per a facilitar la mobilitat a tota mena de persones. Acabar amb les barreres artificials que impedeixen una mobilitat justa.
 Referència al document de *CEAV sobre transport.
 Encara existeixen comarques amb una mala xarxa de carreteres o de ferrocarril, la seua millora impediria la concentració massiva de població en determinats punts.
 Vigilància de la qualitat de l’asfalt (materials reciclats). El trànsit continua sent una important causa de contaminació acústica, amb altres qualitats remetria els efectes del soroll.
 Targeta estatal única per a viatges (?)

4. Vigilar la Gestió de Residus
 Reciclatge i Compostatge: Incrementar la taxa de reciclatge i promoure programes de compostatge.
 Taxa d’escombraries: criteris generals. Veure resolució aprovada a València.
 Economia Circular: Fomentar iniciatives d’economia circular per a reduir el desaprofitament.
 Biocombustible i fermentació anaeròbia. Els biocombustibles generen CO2 igualment.
 Incineradores. En l’assemblea de Badalona es va rebutjar aquest mètode per tractar-se combustions massives i sense garanties anticontaminants.
 Combatre “obsolescència programada” poden generar-se molts oficis de reparació.
 Implementació de materials biodegradables en comerços i indústries.
 Importància de la separació correcta en origen. Mesures d’obligatorietat i sancions. Especial atenció a la correcta separació de matèria orgànica.
 Essencial la REDUCCIÓ DE RESIDUS. No hi haurà capacitat per a tractar-los tots.
 Verificar la depuració d’aigües i la seua qualitat per a la seua reutilització.
 Itinerari dels residus: plantes de separació, reciclatge, compostatge, abocador, …
 Establir models de recollida d’escombraries segons les característiques de cada localitat.

5. Fomentar els Espais Verds i Biodiversitat
 Parcs Urbans: Crear i mantindre més parcs i espais verds urbans.
 Protecció de la Biodiversitat: Desenvolupar projectes de protecció i restauració de la biodiversitat local.
 No es compleixen estàndards de relació superfície verda/habitant.
 Insistència en l’accessibilitat.
 Pensar en “refugis climàtics” va fregir/calor. Importància de les ombres a l’estiu. Mapatges.
 No perdre sòls dotacionals, especialment jardins, per a altres fins, per molt “nobles” que siguen.
 La millora d’infraestructures ha de contemplar alhora desenvolupaments d’espais verds.

6. Generar Educació i Sensibilització Mediambiental
 Campanyes de Conscienciació: Llançar campanyes de sensibilització sobre la importància de la sostenibilitat i sobre la necessitat de la reducció del consum.
 Programes Educatius: Integrar programes educatius sobre medi ambient a les escoles i comunitats.
 resilencia davant catàstrofes.
 Paper de Protecció Civil en relació a les associacions veïnals. Foment de l’autoprotecció.
 Avaluació de zones inundables i difusió de plans d’evacuació.
 Fomentar la formació en empreses per a la incorporació de conceptes d’economia circular.
 Fomentar les “eco-marques” perquè els consumidors/as puguen optar per elles.
 Fomentar el “eco-euro” (fórmula d’intercanvi compravenda de material usat)
 Foment d’una alimentació sana, saludable i de proximitat. Sobirania alimentària.

7. Apostar per la Innovació i Tecnologia
 Ciutats Intel·ligents: Implementar tecnologies de ciutats intel·ligents per a optimitzar recursos i reduir l’impacte ambiental.
 Energies Renovables: Promoure la instal·lació d’energies renovables com la fotovoltaica a les ciutats. Foment de fórmules com les Comunitats Energètiques.
 El biogàs, encara que en origen siga d’aprofitament de residus en la seua combustió genera CO₂ perquè el seu ús ha de ser limitat.

8. Vigilar polítiques i regulacions. Formació.
 Normatives Mediambientals: Conéixer i proposar reforç de normatives que fomenten pràctiques sostenibles.
 Incentius Fiscals: Des de les institucions sancionara les empreses i *ciudadania que no adopten pràctiques eco-ambientals exigides per la llei.
 Establir contactes regulars amb el MITECO (CEAV)
 Generalitzar Trobades autonòmiques.
 Noves normes de devolució d’envasos no retornables, difusió.
 Importància de l’escola.

9. Fomentar Col·laboració i Participació
 Participació Ciutadana: Involucrar a la comunitat en la presa de decisions i en projectes mediambientals de caràcter institucional. Participació de qualitat, presencial i sotmesa a avaluació
 Cooperació entre Entitats: Fomentar la cooperació entre diferents entitats públiques i privades. Establiment d’aliances.
 Millorar la relació i la comunicació amb entitats mediambientals.
 Millorar la xarxa mediambiental de CEAV.
 Fomentar el disseny i participació en xicotets dissenys mediambientals locals.
 Problema de noves tecnologies i les persones majors.
 Fomentar la transversalitat en la valoració de projectes ( medi ambient, accessibilitat, igualtat, *edanismo,…)

10. Responsables mediambientals en cada federació i confederació.
 Activar la xarxa amb la formació d’un secretariat de coordinació i un ple general
 Agrupar associacions de territoris amb problemàtica comuna.
 Reforçar la capacitat jurídica de CEAV

Las asociaciones vecinales trabajarán como zonas de estudio para detectar problemas medioambientales

València debate este fin de semana el II Encuentro Vecinal de Medioambiente organizado por la Confederación Estatal de Asociaciones Vecinales (CEAV)

La Confederación Estatal de Asociaciones Vecinales CEAV, junto a CAVE-COVA y Federació d’Associacions Veïnals de València con la colaboración de ECOEMBES, el Ayuntamiento de València y la Generalitat Valenciana, ha organizado el II Encuentro Vecinal de Medioambiente en el que se ha puesto sobre la mesa el compromiso “de actuar como zonas de estudio para detectar los problemas medioambientales en el ámbito de actuación de cada una de las asociaciones como entidad implicada en la mejora de la calidad de vida de cada una de los barrios y ciudades”, ha explicado el presidente de CEAV, Julio Molina.

La jornada ha servido para construir un Plan de Acción Medioambiental para conseguir una eficiencia energética, exigir una movilidad sostenible, vigilar la gestión de los residuos, fomentar los espacios verdes, generar la educación y la sensibilización medioambiental, apostar por la innovación y la tecnología y vigilar las normativas medioambientales.

En este sentido se apuesta por la puesta en común de problemáticas similares entre barrios con políticas de alianzas con entidades medioambientales, la exigencia de mantenimiento de zonas verdes por parte de las administraciones con cohesión social y fomentar iniciativas de economía circular.

«Vamos a preparar un plan de acción que se va a caracterizar por ver los ítems que hay que controlar en las ciudades. Por ejemplo, las zonas de bajas emisiones, que proponemos que se planteen de manera radical», ha explicado el vocal de Medioambiente de CEAV y presidente de CAVECOVA, Juan Antonio Caballero.

«El cambio climático es un hecho. Todos los expertos indican que la virulencia de la DANA del pasado 29 de octubre tiene mucho que ver con él», ha añadido Caballero. La dana ha tenido su espacio en la jornada, con la demanda de formar a la sociedad en manual de actuaciones en caso de desastres frente al cambio climático, así como políticas restrictivas en la construcción en las zonas inundables, y la solicitud de estudio y ejecución de las infraestructuras que minimicen sus efectos en las zonas ya construidas.

Nancy Villanueva, saludó en nombre de ECOEMBES la iniciativa y se mostró partidaria de la colaboración entre empresas, ciudadanía e instituciones ante los nuevos retos medioambientales que tiene la sociedad actual.

Previamente, Luis Aguado Alba, ofreció la conferencia sobre “La percepción ciudadana ante la problemática ambiental”, en la que ofreció claves en un mapeo sobre la opinión de la ciudadanía en temas de medioambiente.

INFORME “La percepción ciudadana ante la problemática ambiental”

Luis Aguado Alba Director Asociado, Iniciativas Europeas y Líder, Más en Común España (Madrid)

Una mayoría social está convencida de que la crisis climática es la causa directa de fenómenos meteorológicos como la dana que asoló la costa valencia a finales de octubre. Es una de las principales conclusiones que se desprenden de la encuesta realizada por More in Common, organización internacional dedicada a “combatir la polarización y la fractura social”, según señalan fuentes de la misma, y publicada este martes.

Tres de cada cuatro personas consideran que el país está mal preparado —49%— o muy mal preparado —26%— para afrontar fenómenos meteorológicos extremos

La encuesta, que fue realizada diez días después de la dana —entre el 10 y el 14 de noviembre de 2024— y contó con la participación de 2.050 personas, recoge además otros datos que muestran el consenso respecto a la crisis climática existente en España. Un 84% cree que “España debe hacer todos los esfuerzos necesarios para adaptarse a eventos climáticos extremos con la dana, aunque ello suponga un elevado desembolso económico” y un 58% estaría dispuesto a pagar algo más de impuestos para financiar la adaptación de España a emergencias o eventos extremos.

Un país poco preparado para lo que se le viene encima

Estas cifras contrastan con el hecho de que tres de cada cuatro personas —el 75%— consideran que el país está mal preparado —49%— o muy mal preparado —26%— para afrontar fenómenos meteorológicos extremos como los que la comunidad científica vaticina que se van a recrudecer con motivo del cambio climático.

En lo relativo a la ciencia al 86% le parece una muy buena o buena idea la Oficina Nacional de Asesoramiento Científico, anunciada por el Gobierno en junio de 2024 con la intención de incorporar personal científico a ministerios y administraciones públicas; y un 73% confía bastante o mucho en la Agencia Española de Meteorología (Aemet), si bien desde la organización responsables del estudio destacan que “existen diferencias notables en función de la edad y de la ideología política”.

“Sabemos que el negacionismo climático puro es algo absolutamente residual entre los españoles, puesto que no ha pasado del 3% desde 2021”, señala Luis Aguado

Asimismo, la mitad de la población considera que, en caso de evento extremo, el actor que mejor le protegería serían las instituciones y servicios públicos, seguidos de “usted mismo y su comunidad” (34%), frente a un 7% que piensa que serían las empresas y los agentes privados. Al respecto, un 85% cree que las instituciones y servicios públicos son “fundamentales” en casos de emergencia y solo 11% piensa que podríamos prescindir de ellos y recortarlos.

Para Luis Aguado, portavoz de More in Common en España, “la encuesta refleja que en la sociedad española existen amplios consensos en torno al cambio climático y sus consecuencias, algo que venimos observando en nuestros estudios desde hace años. Sabemos, por ejemplo, que el negacionismo climático puro es algo absolutamente residual entre los españoles, puesto que no ha pasado del 3% desde 2021”.

EL INFORME COMPLETO

INFORME COMPLETO.DATOS