16 Ago ELS INCENDIS I EL CANVI CLIMÀTIC
Comunicado de CAVE-COVA ante los incendios forestales
El negacionismo climático una rémora para el bienestar de las personas
La normalización de los incendios en verano empieza a ser peligrosa porque nace del desprecio de sectores, incluso institucionalizados, a las permanentes advertencias que los científicos vienen haciendo: épocas de altas temperaturas y sequedad, lluvias bruscas de pluviometría máxima, incendios, … Ese desprecio ya está desbordado por la realidad y no se sostiene. En estos últimos tiempos estamos viendo ejemplos que cuadran exactamente con las predicciones científicas. Por tanto, en vez de discutir si son galgos o podencos hay que asumir que el cambio climático está ahí y consecuentemente poner en marcha los recursos para afrontarlo ya no es una opción, es una necesidad.
Las instituciones tienen que liderar esta lucha contra los efectos del cambio climático tanto desde la perspectiva de la prevención como desde la perspectiva de la mitigación de sus efectos.
Hoy tenemos que lamentar, una vez más, las muertes asociadas a los diferentes incendios que se están produciendo en España y el desastre ecológico que supone. En este sentido debemos señalar que las responsabilidades institucionales no son etéreas sino muy concretas.
El artículo 148.1.8ª de la Constitución, establece que las Comunidades Autónomas pueden asumir competencias en materia de: “Montes y aprovechamientos forestales” (este es el caso de la Comunidad Valenciana) e incluye la prevención, vigilancia y extinción de incendios forestales, lo que ha permitido que cada Comunidad Autónoma tenga sus propios dispositivos, protocolos y recursos adaptados a su territorio
Además de la Constitución, hay otras normas clave que desarrollan estas competencias:
Ley 43/2003, de Montes:
Artículo 7.2.c: El Estado puede desplegar medios de apoyo a las comunidades autónomas.
Artículo 44: Prevención de incendios forestales mediante programas coordinados entre el Estado y las comunidades.
Real Decreto-ley 15/2022:
Refuerza la coordinación nacional y establece medidas urgentes ante incendios forestales.
Ley 7/1985, de Bases del Régimen Local:
Reconoce competencias municipales en prevención y extinción de incendios.
En general las Comunidades Autónomas tienen la competencia principal y el Estado actúa como apoyo cuando la magnitud del incendio supera la capacidad autonómica, a través del MITECO, la UME y otros medios estatales.
En concreto, la Comunidad Valenciana tiene competencias plenas en materia de prevención, vigilancia y extinción de incendios forestales, conforme al artículo 148.1.8ª de la Constitución Española y a la Ley de Montes. Estas competencias se ejercen a través de la Generalitat Valenciana, que ha desarrollado un marco normativo específico y operativo para abordar esta problemática:
Ley 3/1993, Forestal de la Comunidad Valenciana Regula la gestión forestal, prevención y restauración tras incendios.
Decreto 163/1998 Aprueba el Plan Especial Frente al Riesgo de Incendios Forestales (PEIF), que establece niveles de emergencia y protocolos de actuación.
Ley 13/2010, de Protección Civil y Gestión de Emergencias Define la coordinación entre organismos en situaciones de riesgo extremo.
Ley 7/2011, de Servicios de Prevención, Extinción de Incendios y Salvamento Regula los cuerpos de bomberos forestales y su estructura operativa.
Decreto Ley 1/2023 Crea el Fondo Estratégico Municipal de Prevención de Incendios y Gestión Forestal, para reforzar la acción local.
En cuanto a la actuación operativa la Generalitat cuenta con el Centro de Coordinación de Emergencias (CCE-GV), que emite alertas y coordina recursos y en caso de necesidad de coordinación interinstitucional cuenta con el Centro de Coordinación Operativa Integrada (CECOPI). La Generalitat Valenciana activa los niveles de emergencia según el riesgo, y se puede solicitar apoyo estatal (como la UME) en nivel 2 o 3.
Como conclusión evidente, la Generalitat Valenciana tiene las competencias en relación a toda la problemática de los incendios forestales y eso debe conllevar las inversiones en proyectos y personal con carácter preventivo y permanente. No vale sólo apagar incendios de forma eficiente, que hay que hacerlo, sino hay que invertir en recursos adecuados destinados a la prevención como una política pública más y destacada, sin recortes, con la ampliación que los tiempos exigen. Aplicando consciente y responsable del principio de subsidiariedad que nos indica que si un escalón no es capaz de resolver por sí solo un problema pasamos a la instancia superior con quien hay que coordinarse para resolverlo.
Por todo ello, llamamos al entendimiento institucional para ser eficaces desarrollando planes con la distribución competencial clarificada de forma práctica, concreta y precisa.
El cambio climático es un hecho y hay que seguir trabajando tanto para frenarlo y hacerlo reversible como para impedir unos efectos que pueden ser devastadores, El negacionismo climático es una rémora para el bienestar de la ciudadanía.
___________________________________________________________________________________________
Comunicat de CAVE-COVA davant els incendis forestals.
La negació del canvi climàtic una rèmora per al benestar de les persones
La normalització dels incendis a l’estiu comença a ser perillosa perquè naix del menyspreu de sectors, fins i tot institucionalitzats, als permanents advertiments que els científics fan: èpoques d’altes temperatures i sequedat, pluges brusques de pluviometria màxima, incendis, … Eixe menyspreu ja està desbordat per la realitat i no se sosté. En aquests últims temps estem veient exemples que quadren exactament amb les prediccions científiques. Per tant, en comptes de discutir si són llebrers o podencs cal assumir que el canvi climàtic és ací i conseqüentment posar en marxa els recursos per a afrontar-lo ja no és una opció, és una necessitat.
Les institucions han de liderar aquesta lluita contra els efectes del canvi climàtic tant des de la perspectiva de la prevenció com des de la perspectiva de la mitigació dels seus efectes.
Hui hem de lamentar, una vegada més, les morts associades als diferents incendis que s’estan produint a Espanya i el desastre ecològic que suposa. En aquest sentit hem d’assenyalar que les responsabilitats institucionals no són etèries sinó molt concretes.
L’article 148.1.8a de la Constitució, estableix que les Comunitats Autònomes poden assumir competències en matèria de: “Muntanyes i aprofitaments forestals” (aquest és el cas de la Comunitat Valenciana) i inclou la prevenció, vigilància i extinció d’incendis forestals, la qual cosa ha permés que cada Comunitat Autònoma tinga els seus propis dispositius, protocols i recursos adaptats al seu territori
A més de la Constitució, hi ha altres normes clau que desenvolupen aquestes competències:
Llei 43/2003, de muntanyes:
Article 7.2.c: L’Estat pot desplegar mitjans de suport a les comunitats autònomes.
Article 44: Prevenció d’incendis forestals mitjançant programes coordinats entre l’Estat i les comunitats.
Reial decret llei 15/2022:
Reforça la coordinació nacional i estableix mesures urgents davant incendis forestals.
Llei 7/1985, de Bases del Règim Local:
Reconeix competències municipals en prevenció i extinció d’incendis.
En general les Comunitats Autònomes tenen la competència principal i l’Estat actua com a suport quan la magnitud de l’incendi supera la capacitat autonòmica, a través del MITECO, l’UME i altres mitjans estatals.
En concret, la Comunitat Valenciana té competències plenes en matèria de prevenció, vigilància i extinció d’incendis forestals, conforme a l’article 148.1.8a de la Constitució Espanyola i a la Llei de Muntanyes. Aquestes competències s’exerceixen a través de la Generalitat Valenciana, que ha desenvolupat un marc normatiu específic i operatiu per a abordar aquesta problemàtica:
Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana Regula la gestió forestal, prevenció i restauració després d’incendis.
Decret 163/1998 Aprova el Pla Especial Enfront del Risc d’Incendis Forestals (PEIF), que estableix nivells d’emergència i protocols d’actuació.
Llei 13/2010, de Protecció Civil i Gestió d’Emergències Defineix la coordinació entre organismes en situacions de risc extrem.
Llei 7/2011, de Serveis de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament Regula els cossos de bombers forestals i la seua estructura operativa.
Decret llei 1/2023 Crea el Fons Estratègic Municipal de Prevenció d’Incendis i Gestió Forestal, per a reforçar l’acció local.
Quant a l’actuació operativa la Generalitat compta amb el Centre de Coordinació d’Emergències (CCE-GV), que emet alertes i coordina recursos i en cas de necessitat de coordinació interinstitucional compta amb el Centre de Coordinació Operativa Integrada (CECOPI). La Generalitat Valenciana activa els nivells d’emergència segons el risc, i es pot sol·licitar suport estatal (com l’UME) en nivell 2 o 3.
Com a conclusió evident, la Generalitat Valenciana té les competències en relació a tota la problemàtica dels incendis forestals i això ha de comportar les inversions en projectes i personal amb caràcter preventiu i permanent. No val només apagar incendis de manera eficient, que cal fer-ho, sinó cal invertir en recursos adequats destinats a la prevenció com una política pública més i destacada, sense retallades, amb l’ampliació que els temps exigeixen. Aplicant conscient i responsable del principi de subsidiarietat que ens indica que si un escaló no és capaç de resoldre per si només un problema passem a la instància superior amb qui cal coordinar-se per a resoldre’l.
Per tot això, cridem a l’enteniment institucional per a ser eficaços desenvolupant plans amb la distribució competencial aclarida de manera pràctica, concreta i precisa.
El canvi climàtic és un fet i cal continuar treballant tant per a frenar-lo i fer-lo reversible com per a impedir uns efectes que poden ser devastadors, La negació del canvi climàtic una rèmora per al benestar de les persones.
COMUNICADO DE CEAV
