16 Mar PARAR LA GUERRA

No a la guerra, ni a la mort
Si a la pau i al dret internacional

RESOLUCIÓ NO A LA GUERRA. ASSEMBLEA GENERAL DE CEAV
TERUEL 21 i 22 de març

Les veïnes i veïns que viuen en els nostres barris es troben en la incertesa a causa de la guerra. Els problemes que habitualment es presenten en els nostres barris es veuran augmentats pels efectes d’una guerra sense sentit. El previsible increment dels preus generalitzat que inclou sectors tan importants com l’alimentació, habitatge, transport, … ho pagaran els sectors socials més vulnerables, augmentaran les desigualtats i la pobresa. A més, el previsible augment dels interessos del deute de l’estat dificultarà el seu finançament frenant inversions necessàries per a la cohesió social i territorial. Finalment, els problemes mediambientals com el canvi climàtic seran apartats de l’agenda mitjançant la justificació dels efectes de la guerra. Aquest serà el balanç que ens espera d’aquesta guerra.
Els interessos de l’expansió territorial d’Israel és l’autèntica raó camuflada d’aquesta guerra pel suposat perill vital que representa l’Iran. els Estats Units resulta ser l’instrument ideal atés que en la seua trajectòria s’observa una vegada i una altra la falsedat com a element justificatiu per a iniciar una guerra que, en realitat, pretén consolidar altres regles del joc: l’amenaça, la pressió militar i finalment la guerra com a base de les relacions internacionals.
Aquest intent de desregulació internacional té el seu reflex en les propostes domèstiques o nacionals. Es tracta de les veus que pretenen reduir el pes de l’estat, que limiten la seua actuació proposant rebaixes d’impostos als més rics, que l’acusen d’intervencionisme facilitant les privatitzacions de la sanitat, educació, etc. És a dir, reduir l’orientació democràtica d’un estat i substituir-la per la llei de la selva, qüestionant l’existència del concepte del “estat del benestar”.
D’un altre costat la teocràcia iraniana és l’antítesi d’un sistema mínimament democràtic perquè en ell “les veritats religioses són inqüestionables” i no hi ha espai per a qualsevol pensament crític, la qual cosa s’expressa en brutals repressions que condemnem sense pal·liatius ni justificacions.
L’experiència demostra que aquest tipus de guerra només porta destrucció i mort, no lliberteu i democràcia, així ha ocorregut a l’Afganistan, Líbia, Síria, l’Iraq, … per tant, no està emmarcada en la necessitat del món de progressar en més justícia, més seguretat, més llibertat i més democràcia, sinó en la destrucció del dret internacional, com les convencions de Nacions Unides i de Drets Humans que queden relegades als interessos expansionistes territorials i econòmics de les grans potències i dels seus aliats com a nova forma de colonialisme cap a unes noves àrees d’influència en el món. El patró es repeteix a Líbia, Síria, l’Iraq, Ucraïna, Gaza, Veneçuela i pròximament a Cuba.
L’alternativa és el diàleg i els acords, el respecte als drets humans, el respecte a la integritat territorial, la desescalada armamentística especialment la nuclear, el combat internacional *conta el terrorisme, la configuració de l’estat Palestí, el respecte del paper de les institucions internacionals i els seus acords, el respecte als tribunals internacionals i el descarte de la guerra o el terrorisme com una extensió de la política per altres mitjans.
Europa ha de tindre el seu propi criteri i abandonar la submissió a interessos contraris a una lògica planetària i humanística, fomentant el respecte al dret internacional i als acords internacionals en el marc de Nacions Unides i condemnant sens dubte la seua vulneració.
Finalment fem una crida a la ciutadania al fet que expresse el seu rebuig a la guerra en defensa de la pau perquè participe en quantes mobilitzacions es produïsquen en coincidència amb l’expressat en aquesta resolució.
En això, ens va les nostres condicions de vida, la llibertat i la democràcia.