19 Jul HABITATGE PER À TOTS

Posted at 18:39h in Vecinal by Associació Veïnal

Tino Calero, secretari general d’UGT-PV, Ana García Alcolea, secretària general de CCOO-PV i Juan Antonio Caballero president de CAVE-COVA han presentat un manifest «Habitatge digne: un dret de ciutadania» que és l’aperitiu d’una tardor de més accions que no descarta mobilitzacions.

DECÀLEG FIRMAT PER CCOO, UGT Y CAVE-COVA

MANIFEST

PER UN HABITATGE PER A UN VIDA DIGNA: UN DRET DE LA CIUTADANIA

REFORÇ PRESSUPOSTARI GVA AMB AUGMENT DE LES PARTIDES DESTINADES A POLÍTIQUES D’HABITATGE.

No és possible parlar de polítiques públiques d’habitatge sense que hi haja augments significatius de les partides destinades al foment de l’habitatge públic.

És per això, que és imprescindible elevar la inversió pública en matèria d’habitatge almenys al 2% del PIB a la Comunitat Valenciana.

APLICACIÓ DE LA LLEI DE DRET A L’HABITATGE. PACTE ESTATAL PER L’HABITATGE.

L’aplicació de la llei d’habitatge és fonamental per a la declaració de les zones tensionades. Després de la sentència del Tribunal Constitucional que declara la validesa de la norma ja no queden excuses sobre la seua posada en marxa. El dret a l’habitatge i per tant el ple desenvolupament de les persones en societat, es garanteix augmentant l’habitatge social i apostant per un lloguer social, a preus taxats.

És urgent que el model de l’habitatge forme part d’un gran Pacte d’Estat d’Habitatge que implique les diferents Administracions Públiques (autonòmiques i locals).

Així com incloure el dret a l’habitatge digne i assequible entre els Drets Fonamentals establits per la Constitució Espanyola.

AMPLIACIÓ DEL PARC PÚBLIC DE LLOGUER D’HABITATGE (nova construcció, habitatge buit, rehabilitació…) TANT EN ZONES TENSIONADES COM PER A HABITATGE D’EMERGÈNCIA SOCIAL.

Les Administracions autonòmiques i locals han d’adquirir immobles per a després posar-los a la disposició de la ciutadania a un preu que siga assequible i que no supere el 30% dels ingressos salarials.

És essencial l’adquisició d’habitatge privat ja construït, actuar sobre la gran quantitat d’habitatge buit existent, impulsant la posada a la disposició d’aquesta. Usar el dret d’adquisició preferent de tanteig i retracte per a ampliar el parc públic d’habitatge.

Al seu torn seria imprescindible impulsar projectes d’habitatge públic o protegit en tots aquells territoris que tenen sòl edificable.

Un repte a aconseguir ha de ser incrementar el nombre d’habitatges públics fins a aconseguir nivells pròxims a la mitjana europea.

S’ha d’eliminar qualsevol tipus d’exempció fiscal de les societats d’inversió SOCIMIS i SICAVS.

HABITATGE I LLOGUER A PREU TAXAT.

La limitació dels preus del lloguer ha de ser un objectiu prioritari per a qualsevol govern, i per a això és clau posar en marxa la Llei Estatal d’Habitatge, que permet la limitació de preus en zones tensionades.

ACTUACIÓ IMMEDIATA DE LES INSTITUCIONS DAVANT SITUACIONS DESNONAMENTS, ASSEGURANT UNA ALTERNATIVA RESIDENCIAL SOCIAL.

És necessari posar fi als desnonaments i la injustícia social que suposa la pèrdua de la llar sense una alternativa residencial. Cal legislar de manera contundent sobre aquesta qüestió.

Serà essencial articular solucions àgils per a evitar que persones que es poden trobar en una situació de risc, acaben perdent el seu habitatge.

AJUDES ESTRUCTURALS ESPECÍFIQUES EN L’ACCÉS A L’HABITATGE (COMPRA/LLOGUER), AMB PROGRAMES ESPECÍFICS PER A JOVES.

Urgeix una intervenció de posada en marxa de polítiques públiques d’habitatge ambicioses amb caràcter estructural, que atenga la demanda de la població, que genere ajudes flexibles que permeten un veritable i eficaç accés a l’habitatge, entre elles dirigides a grups específics amb majors problemes d’accés a l’habitatge com són les persones joves.

GARANTIR LA QUALIFICACIÓ PERMANENT DELS HABITATGES AMB ALGUNA MENA DE PROTECCIÓ OFICIAL.

És clau que s’aplique la qualificació permanent dels habitatges protegits, evitant dates de caducitat ni possibilitat de desqualificació, de manera que no perda mai aquesta condició i romanga sota el control del públic.

TRANSPARÈNCIA I CONTROL DELS SISTEMES DE REGISTRE D’HABITATGE.

Cal millorar el sistema de registre de contractes de lloguer i d’habitatge buit perquè les administracions puguen tindre dades fiables.

Al seu torn, és exigible un major control i transparència respecte el parc públic d’habitatge i l’habitatge protegit.

LIMITACIÓ DE PISOS TURÍSTICS I DE L’HABITATGE D’ÚS TEMPORAL (ESPECIALMENT EN ZONES TENDIONADES)

És imprescindible limitar, regular i inspeccionar habitatges turístics (amb percentatge màxim sobre l’habitatge total disponible). Així com regular els habitatges d’ús temporal, de manera que s’evite l’especulació i l’ús fraudulent d’aquesta modalitat.

S’ha d’impedir l’existència d’habitatges d’ús turístic que no estan registrades i que, per tant, generen una competència deslleial i major dificultat d’accés a un habitatge d’ús residencial. Negant llicències d’habitatges d’ús turístics en zones tensionades.

REGENERACIÓ DE BARRIS VULNERABLES EVITANT LA SEGREGACIÓ RESIDENCIAL.

És necessari impulsar ajudes a la rehabilitació d’habitatge en barris vulnerables, vinculant-les a la cessió d’habitatge privat a l’ús públic residencial a preus assequibles. Així com, la posada en marxa de polítiques urbanes (accessibilitat, transport, dotació de recursos públics…) destinades a eliminar la desigualtat social residencial.