DECLAREM L’ESTAT D’EMERGÈNCIA FEMINISTA

DECLAREM L’ESTAT D’EMERGÈNCIA FEMINISTA
Ens estan assassinant!

L’estiu del 2019, serà recordat al nostre país com l’estiu negre. Els telenotícies s’omplen d’assassinats masclistes, els titulars diuen que apareixem mortes, no senyors, ens estan assassinant. El passat mes de juliol, cada dos dies, una dona ha estat assassinada. Això ja no és un avís, declarem l’emergència feminista.
Pares que assassinen les filles i fills per causar el major dels sofriments. Pederàstia, tracta, desaparicions, assassinats, xantatges, extorsió, amenaces, assetjament, agressions, abusos, bandades, violacions són a l’ordre del dia. Una justícia que no és justa, que posa en dubte la declaració de les víctimes, sentències sense sentit que ens envien un missatge alt i clar a totes «el teu cos no et pertany, la teua vida no et pertany».
I seguim, seguim com si es pogués continuar. Seguim perquè estan acostumats a la nostra injustícia, estan acostumats a la violència, estan acostumats a tractar-nos com a ciutadanes de segona, acostumats als nostres cossos sense vida. Per a vosaltres, «aquestes coses passen i han passat sempre «. Seguim en aquest estat de guerra inadmissible en un estat democràtic.
No hi ha temps, aturem el món, no es pot seguir normalitzant aquesta situació, no es pot seguir condemnant les dones a conviure amb el terrorisme masclista. Un terror que es cola a cada racó del nostre dia a dia, amb el dubte constant de qui serà la següent.
Ens falten totes. Ens falten les més de mil dones assassinades des del 2003, ens falten totes les que no han estat comptades, totes les que ja no hi són. Només en el mes de juliol 13 dones i un menor han estat assassinats.
No ho permetrem, no tolerarem l’intolerable!
Prou de mirar a un altre costat, de la manca de compromís, dels errors que es permeten.
Estiguen a l’altura senyors, no anteposen càrrecs i ministeris a la vida de les dones. Exigim responsabilitat d’Estat. El feminisme no vota atorgant cartes blanques, i vostès segueixen negociant amb els nostres drets.
Estiguen a l’altura, no podem permetre que tinguen espai ni poder qui volen acabar amb nosaltres, això és autèntic terrorisme d’estat.
Cridem contra la normalització, cridem contra l’apatia i la indiferència, cridem contra la passivitat dels mitjans, la passivitat social, la passivitat política. Cridem perquè ja no ens queden minuts de silenci.
Cridem sí, i ho fem ben alt, que es trenquen els vidres, això és una emergència. És un crit contra la violència, contra la injustícia, un crit contra la barbàrie, un crit a la llibertat, a la igualtat, un crit al sentit comú. Cridem les quatre boges, que avui som milers de milions, cridem les bruixes a què
tantes vegades heu intentat cremar.
Amb aquest comunicat, declarem l’estat d’emergència. S’ha premut el botó, s’han trencat els vidres, se senten les sirenes, són les veus dels que omplirem els carrers. Són les dones de nou disposades a lluitar pel que és seu, pel dret a una vida lliure de violència masclista. el 20S conquistarem carrer, donarem llum a la foscor, el 20S la nit serà violeta.

 

Sobre l'autor